El temerari art de la poda
Que difícil saber quines branques convé tallar i quines branques convé potenciar
Catorze: quins deu anys més bèsties
Aferrar-nos a la cultura –als llibres, a la música, a l'art– ens permet tirar endavant malgrat la boira i contra la boira
El Palau de la literatura
El cicle Híbrids omplirà l'edifici modernista de poetes
L’home a qui ja no agradaven els gats
Rifem quatre exemplars d'un llibre que ha estat tot un èxit a França
La càrrega mental
Per pensar durant anys què em faries per menjar en cada àpat (cada àpat!)
La probabilitat de l’amor
Enamorar-se recíprocament és una bellesa de les més difícils de topar
Eva Baltasar: «Em vaig enamorar d’un personatge meu i em vaig divorciar»
L'escriptora, que fa anys va netejar cases, sap què és sentir-se tractada com a dona de fer feines
Premi Literari Catorze
Soberano, Soberano
Perquè, si són dels rodons, et podries arribar a buidar les conques dels ulls fent un sol plop
Vas ser llum
Però la meva nena estava despullada damunt d’una safata metàl·lica, estava freda, començava a perdre el color
Una altra mena de persona
Sent angoixa per totes les coses que els altres deuen saber d’ella i que ella, en canvi, ignora
Entortolligats
Li diu: un embolic de dos requereix dos per desfer-lo
Enderroc
Però aleshores desfaig un dels últims paquets i ensopego amb en Baltasar dalt del seu cavall
Glossari de les profunditats
Totes les paraules em sonen igual de buides, com parets de cartró guix
La mort robada
Va del llit a la butaca i de la butaca al llit i la butaca li fa de dutxa i es passa una tovalloleta humida sota els braços
He declarat la guerra a la ciutat
He deixat colar senyores, mascotes, queixosos, cretins, clients compulsius amb cent vals de descompte
Marina Tsvetàieva i l’amor caigut
Cada amor que s’engruna fa una mica més petit el món en què vivim
No donis suport a Catorze (si no pots)
Som el mitjà cultural més llegit dels Països Catalans; ens ajudes a continuar?
Escriure per pensar
15 hores per aprendre a seduir escrivint amb la periodista i escriptora Eva Piquer
Inventari de plaers
La forma com a Olot pronuncien la o: el gust del català de cada lloc
Pilar Aymerich: «Sempre he anat per lliure, he pogut decidir què volia fer»
«Quan faig una bona foto, sempre dic que el dit se’m posa content», assegura la fotògrafa
1997
Fa temps que dono voltes a per què m’agrada el que m’agrada
«Els empresaris hem d’exigir als nostres treballadors que parlin en català»
Ernest Pérez-Mas, fundador de Parlem, fa quaranta anys que no manté converses en castellà als Països Catalans
Hi ha futur
L’Eva, una amiga, fa poc em parlava de les criatures de la sequera
Cor i flames, incendi meu
Els silencis entre paraules són les esquerdes entre parets
Judith Butler: «Al món hi ha problemes més grans que el gènere»
La pensadora diu que no es vol sentir pressionada ni per la dreta ni pels seus amics teòrics radicals
La vida és un haiku
Els coneixem just quan ella ja té l’indici cruel de l’Alzheimer
Sostenir una mirada
Les llodrigueres es poden construir a una gran varietat de llocs, fins i tot al passatge Valeri Serra, 23
Sala d'estar
Jordi Puntí: «Un 40 per cent de la nostra vida està fet de mentides»
«Xavier Cugat hauria sigut un gran personatge d'Instagram», diu l'escriptor
Leticia Asenjo: «Les primeres relacions tòxiques les podem tenir a casa»
La psicòloga infantil diu que «no ens podem passar la vida lamentant-nos dels pares que ens han tocat»
Narcís Bardalet: «Tots de petits hauríem de veure un cadàver»
El forense diu que «hi ha cossos que es transformen en mòmia»
Amor Estadella: «No donis mai les claus de la teva vida a ningú»
La mèdium diu que «qui sap llegir les mans pot saber de tu el que vulgui»
«Estem portant al psicòleg el que abans era normal»
El filòsof diu que «ens volen tristos perquè el negoci de la felicitat estigui sempre en moviment»
Emma Zafón: «Vull molts senyors de merda abandonats per les seves dones»
L'escriptora diu que «voldria arribar a la revolució feminista, anticapitalista i rural»
«Si llegim un text del segle XV amb la ideologia del XXI, no s’entén res»
L'editora Antònia Carré-Pons diu que «un mal traductor pot fer malbé una obra»
Carlota Gurt: «Això de la literatura s’ha convertit en una pallassada»
L'escriptora diu que «si hagués sigut tonta i lletja, que feliç que seria»
Henry Marsh: «La por de la mort fa que la sanitat mundial estigui en crisi»
El neurocirurgià i escriptor creu que «la divisió entre ment i matèria és falsa: són el mateix»
La Txetxa
Un any per Sant Jordi es va regalar una màquina de jugar a escacs
Va d’esplugabous
Durant l'època de cria, s'adorna amb plomes de tons ocres damunt del cap, al pit i a les ales
Contra la política de l’emoció
Hem perdut les referències col·lectives i ens hem centrat en el propi jo
La barca al mar i el cavall a la muntanya
La ciutat —afirmen uns— ofereix més estímuls, però —replico jo— també més caos, més despesa, més dispersió
Oblivion
El diagnòstic terrible és la paraula tabú de la família
Agafar l’imperatiu per les banyes
Et sents com aquesta professora de filosofia a punt de ser desnonada
El raig verd
Una de les idees centrals, però, em trasbalsa i no la puc compartir: “Estem portant al psicòleg el que abans era normal”
Piano
Dona’m gent
Els que no s'amaguen sempre sota el jaç
Venus
¿Com podria aixecar-me si l'estel de l'alba el ţinc sota els meus peus?
El concert de Tarta Relena al Tiny Desk
El duo barceloní ha cantat al prestigiós programa de la ràdio pública dels Estats Units
Com està el pati
Celebrem el teu aniversari / totes les nits que calgui
Palabras para Julia
Nunca digas/ no puedo más y aquí me quedo
Palabras para Julia (per Rosalía)
Nunca digas/ no puedo más y aquí me quedo
In crescendo
Vull que fem amb la carn el que fem amb la música
Milers d’espurnes
Plorava i no entenia que passava, / sabia que l'estimava
Les cares d’una caiguda
La d’una parella que s’aboca al fracàs des de fa una pila d’anys i que s’entesta a ressorgir del naufragi
Canvi de rasant
Mirar-te quan cuines i quan dorms, sempre per aquest ordre
Barba-roja: l’ofici de metge
Sempre he admirat aquella gent en què la bondat i el mal geni es troben en un punt d’estranya ambigüitat
Pep Divins: «Si sabéssim ser pobres, seríem molt més lliures»
El pastor i poeta diu que «quan estem al bosc poques vegades tenim el cap al bosc»