Ara estem sols (Acords)

LAmFASOL x4

LAmPuc estar tota un vida espolsant la pilota,
sempre m'acaba tornant.
Puc apostar un poc més, i somriure en les fotos,
REmja vindran elSOLls a parlar.

LAmPuc allunyar-me del foco, dir que estic loco,
puc intentar encaixar
tot el que diguen, total vaig pujar a eixa moto.
REmQueda tragSOLar i tragar.

LAPots allunyar-te del dia, la nit i dels vicis,
ser la persona exemplar,
pots suportar els insults, el rumor, el judici,
REmsaps que és el preSOLu a pagar.

LAmPots ser el més diplomàtic, el rei del trapezi,
pots aguantar i aguantar.
Pots observar a l'espill al senyor de la crisi,
REmara comeSOLnça a ploraLAmr.

I ara estem sols,
i queden lluny aquelles veus,
aquell soroll de zels i d'impotència.
I ara estem sols, la meua pena i jo,
el crit del cor contra la indiFAferèSOLncia.

LAmFASOL x2

LAmPaga que paga el ninot no demana clemència,
més interessos que al banc.
Vaga descalç per un mon de taurons, penitència,
REmno sap si és SOLmerda o si és fang.

LAmS'alça de nit taquicàrdic, perdent la consciència,
sent una guerra al seu cap.
Tot un exèrcit de "listos" demana coherencia,
REm"listos" que esSOLtan al sofà.

LAmL'apoteosi,
quina afició per parlar, quin suplici,
per difamar i per pontificar,
REmno aguantarien ni un SOLdia l'ofici.

LAmI cride algú que desperte i que actue,
que traga del cap i del cor, que fluctue.
I calla el cap, perdedor penitent
REmi crida el coSOLr contra els indiferentLAms.

I ara estem sols,
i queden lluny aquelles veus,
aquell soroll de zels i d'impotència.
I ara estem sols, la meua pena i jo,
el crit del cor contra la inFAdiferSOLència.

LAmREmLAmMI

I ara estem solLAms,
i queden lluny aquelles veus,
aquell soroll de zels i d'impotència.
I ara estem sols, la meua pena i jo,
el crit del cor contra la indiFAferèSOLncia.

I ara estem solLAms,
i queden lluny aquelles veus,
aquell soroll de zels i d'impotència.
I ara estem sols, la meua pena i jo,
el crit del cor contra la indiFAferèSOLncia.

LAmFASOL x2

I ara estem LAmsols.