Viure sense tu (Acords)

Intro: SOLDOMImRE x2

SOLDolça beDOsada té gust de que s'aMImcaba, RE
SOLpunt i prinDOcipi de viure sense MImtu.     RE
Jo no saDObia que també me donaMImries
manuals de geograREfia
cent dillunsos a un diSOLbuix.

Jo què saDObia d'alens que se troMImbaven,
de cabells que s'embuREllaven,
de mans i de perDOfums.

SOLDolça beDOsada té gust de que s'aMImcaba, RE
SOLpunt i prinDOcipi de viure sense MImtu.     RE
Jo no saDObia que en sa nit me tastaMImries,
eren gustos que neREdaven
entre boques i raSOLcons.

Jo no saDObia que després me mataMImria
sa teva miRErada
que plora i diu que DOno.

I arriba un SOLdia que sa vida és un teREatre
que se diu feliciMImtat,
primavera i trinaSImranjus
amb qui més has estiDOmat,
te regal sa meva LAmvida
i sense tu ja no me MImval.     SIm         LAm

I s'horaSOLbaixa la deixam passar i me REmires
tan a prop que me fa MImmal,
que surt es sol i encara SImplou,
que t'estim massa i massa DOpoc,
que no sé com ho hem d'arreLAmglar,
que som amics, que som aMImmants.    SIm         LAm

SOLDolça beDOsada té gust de que s'aMImcaba, RE
SOLpunt i prinDOcipi de viure sense MImtu.     RE

Jo no saDObia que també me donaMImries
manuals de geograREfia
cent dillunsos a un diSOLbuix.

Jo què saDObia d'alens que se troMImbaven,
de cabells que s'embuREllaven,
de mans i de perDOfums.

Jo no saDObia que en sa nit me tastaMImries,
eren gustos que neREdaven
entre boques i raSOLcons.

Jo no saDObia que després me mataMImria
sa teva miRErada
que plora i diu que DOno.

I arriba un SOLdia que sa vida és un teREatre
que se diu feliciMImtat,
primavera i trinaSImranjus
amb qui més has estiDOmat,
te regal sa meva LAmvida
i sense tu ja no me MImval.     SIm         LAm

I s'horaSOLbaixa la deixam passar i me REmires
tan a prop que me fa MImmal,
que surt es sol i encara SImplou,
que t'estim massa i massa DOpoc,
que no sé com ho hem d'arreLAmglar,
que som amics, que som aMImmants.    SIm         LAm

I arriba un SOLdia que sa vida és un teREatre
que se diu feliciMImtat,
primavera i trinaSImranjus
amb qui més has estiDOmat,
te regal sa meva LAmvida
i sense tu ja no me MImval.     SIm         LAm

I s'horaSOLbaixa la deixam passar i me REmires
tan a prop que me fa MImmal,
que surt es sol i encara SImplou,
que t'estim massa i massa DOpoc,
que no sé com ho hem d'arreLAmglar,
que som amics, que som aMImmants.    SIm         LAm

SOLDolça beDOsada té gust de que s'aMImcaba, RE
SOLpunt i prinDOcipi de viure sense SOLtu.