Redacció
Des de Catorze hem preguntat a catorze escriptors quin llibre regalarien per Sant Jordi. Us animem a prendre nota dels que ens recomanen –i també dels que ells mateixos han escrit.
1. Blanca Llum Vidal, autora de La princesa sou Vós (Club Editor), regalaria L’home revoltat, d’Albert Camus, publicat per Raig Verd en la traducció (revisada per Anna Casassas) de Joan Fuster i Josep Palàcios.
Enguany regalaria sens dubte L’home revoltat d’Albert Camus. Un llibre de gairebé 400 pàgines de les quals amb prou feines n’he llegit una trentena. Seguiré, però és que tanta lucidesa trasbalsa i s’ha de llegir a poc a poc, crec. El regalaria perquè així com estem en aquest planeta malmès i en aquest món destruït i complex que costa d’entendre, Camus alerta del perill terrible que ens envaeixi l’absurd. És això, que hem de combatre. Perquè en l’absurd no hi ha lògica ni valors ni sentit de l’acció. I sense això, la justícia es dissol i tant és fer una abraçada com tirar una bomba. És això, almenys, que hem d’evitar, que el monstre del no-res ens ocupi el cor i el cervell.
2. Joan-Lluís Lluís, autor de Junil a la terra dels bàrbars (Club Editor), regalaria El desert dels Tàrtars, de Dino Buzzati, publicat per Empúries en la traducció de Mercè Senabre i Rosa Maria Pujol.
És una novel·la lenta, a vegades gairebé somorta en la qual, literalment, no passa res. Perquè aquest és justament el tema d'aquesta novel·la: que la vida passi sense que passi res. Però que sigui un no-res a frec d'un quelcom molt gran, un no res ple d'esperança i de somnis de glòria, de trepidacions i de sacrifici. Per a mi, una de les grans novel·les del segle XX, que gairebé es podria inscriure en el realisme màgic tot i que, en realitat, no hi passa res que vagi més enllà de la realitat, però una realitat diluïda, tremolosa, capaç de posar-se en dubte ella mateixa. I nosaltres, seguint el jove oficial, Drogo, en el seu periple immòbil, ens preguntem quina part d'aquests somnis de glòria inabastable duem, també, dins nostre.
3. Maria Climent, autora de Gina (L'Altra Editorial), regalaria Més que una dona, de Caitlin Moran, publicat per Anagrama i traduït per Maria Callís Cabrera.
Perquè des que vaig llegir la saga de Moran sobre la Dolly Wilde a Com es fa una noia i Cómo ser famosa, me'n declaro fan i compraria a ulls clucs tot el que ella publiqui. D'altra banda, crec que retrata amb un sentit de l'humor brillant situacions amb les quals ens hem sentit identificades tantes vegades, moltes sense ni tan sols adonar-nos-en. Caitlin Moran és la germana gran que m'agradaria haver tingut. Tot el que em pugui explicar m'interessa.
4. Carlota Gurt, autora de Sola (Proa), regalaria Aioua, de Roser Cabré-Verdiell, publicat per Males Herbes.
He triat aquest llibre perquè és un dels llibres que jo em compraré el dia de Sant Jordi. Perquè tot el que n'he llegit m'atreu. Perquè està bé empènyer els lectors a arriscar-se a comprar llibres que no coneixen: qui no arrisca no pisca, etc. Perquè és bo diversificar les editorials que llegim. Perquè a l'autora la vaig conèixer breument un dia i vaig pensar que la seva manera de mirar el món m'interessava. Perquè la prosa que li conec és viva. Perquè crec que serà molt estimulant.
5.Míriam Cano, autora de Vermell de Rússia (LaBreu), regalaria El bosc de la nit, de Djuna Barnes, traduït per Laia Malo i publicat per LaBreu.
Jo recomano El bosc de la nit, de Djuna Barnes, que acaba de publicar LaBreu edicions amb una traducció excel·lent de la Laia Malo. Malgrat ser un llibre del 1936, és d'una modernitat que fa caure de cul i ens endinsa en un món que és a punt de canviar, en què encara sobreviu alguna boira de passat gloriós i bohemi. El bosc de la nit és una novel·la que parla d'aquest món, però és sobretot, una novel·la d'amor –amb tots els clarobscurs i el dolor de l'amor– amb personatges memorables. La prosa de Barnes és com una mena d'huracà lent que se t'endú sense que te n'adonis i et trasllada a un món exòtic i sòrdid, boirós, que es queda dins teu durant molt de temps.
6. Flavia Company, autora de Haru (Catedral), regalaria Tiempo para los pájaros, de Celia Corral Cañas, publicada per Traspiés.
Una novel·la potent, emocionant, lúcida i d’una força intel·lectual esplèndida. Amb una sensibilitat que posa la quotidianitat al nivell de la filosofia i en fa un tema profund i necessari. Una obra per reconciliar-se amb la literatura actual.
7. Sònia Moll, autora de Faci'm oblidar el bosc (Godall Edicions), regalaria Una dona, de Judith Juanhuix, publicat per Ara Llibres.
Un trajecte de vida que capgira els fonaments del gènere i ens parla mirant-nos de dret als ulls, ocupant l’espai negat durant segles (com diu la protagonista, “no som allà [al carrer] per amagar-nos, sinó per ser vistes, cada vegada més i per sempre més”). Un llibre absolutament necessari, no solament perquè sacseja privilegis i exposa violències que amputen de manera irreversible vides considerades no vivibles, sinó també perquè experiència, reflexió i denúncia es fonen en una prosa trepidant, honesta, intel·ligent i emotiva alhora. Hi sucumbeixes, el subratlles pertot, i en acabat el teu univers ja no accepta de ningú (i molt menys de tu mateixa) la condescendència i la supèrbia de l’establishment cis.
8. Joaquim Carbó, autor de Testament (Males Herbes), regalaria Sentimental, d'Albert Mestres, publicat per Angle Editorial.
A mesura que avançava en la lectura d'aquesta sorprenent novel·la d'Albert Mestres em meravellava la descripció tan viva de l'ambient de la Barcelona de finals del segle dinou i, sobretot, d'uns carrerons que avui puc trepitjar amb certa indiferència sense pensar en tantes pàgines històriques que s'hi han viscut. Una novel·la d'amor amb final sorprenent que ens fa transitar sobre aquelles pedres velles i que ens posa en contacte amb uns personatges de debò, de carn i ossos: els de dues famílies realment importants com ho van ser les de Joaquim Rubió i Ors, d'una banda, i de Francesc Renart i Arús, d'una altra. Des d'un vessant íntim, humà, gairebé de tafaneria, sense negligir, però, el paper que tots plegats van representar en la formació intel·lectual i artística de la ciutat. Albert Mestres, escriptor –poeta, traductor, dramaturg, novel·lista– que acaba de presentar una tesi doctoral sobre la poesia de Rubió i Ors, ha tingut accés a molta informació d'aquestes famílies i l'ha sabut manipular amb l'ajuda del seu talent narratiu, que no exclou una bona dosi d'imaginació.
9.Melcior Comes, autor de Tots els mecanismes (Proa), regalaria L’amo, de Miquel Adam, publicat per L'Altra Editorial.
Perquè és un retrat despietat de la indústria del llibre i del mercat literari. Perquè és divertit, escabrós, sorprenent i càustic.
10. Biel Mesquida, autor d'Encarnacions (LaBreu), regalaria Jardins secrets, de Ponç Puigdevall, publicat per La Magrana.
Jardins secrets (La Magrana), de Ponç Puigdevall té un subtítol molt aclaridor: 99 llibres per tornar a llegir. Són comentaris crítics extraordinaris d’aquest escriptor fi i analític que ens regala el seu cànon personal amb un conjunt de ressenyes que ha publicat des de 1991 fins ara. Les ha seleccionades, corregides i renovades, i constitueixen un mapa personal dels últims trenta anys de la narrativa catalana que quasi quasi es poden llegir com una autobiografia de l’autor. Un textos apassionants escrits amb una llengua que va molt llatina perquè conjuga raons i sensorialitats en un singular exercici sedassador dels llenguatges literaris catalans contemporanis.
10. Care Santos, autora de Seguiré els teus passos (Destino), regalariaAnimal de bosc, de Joan Margarit, publicat per Proa.
El regalaré aquest Sant Jordi perquè m’agrada regalar poesia, perquè Margarit és un dels grans, perquè m’emocionen sempre els seus versos, els seus temes, la seva tristor estilitzada, la seva sublimació de la catàstrofe, el seu cant a l’amor i a la redempció per l’amor, però sobretot perquè em sembla el llibre més lliure, el més atrevit de Joan Margarit. Tinc la impressió que en aquests poemes tan propers a la mort va dir coses que no havia dit mai. I això encara m’agrada més.
11. Pilar Codony, autora de Distòcia(L'Altra Editorial), regalaria Feliçitat, d'Olga Novo, publicat per Trampa Ediciones i traduït del gallec per Eduard Velasco.
El regalaria a algú que li agradés la poesia perquè no havia llegit mai res semblant, l'Olga fa una amalgama meravellosa de terra, pagesia, maternitat, vellesa, cosmos i matemàtiques que és completament fascinant i em té ben atrapada. Per exemple, quan compara la seva filla dins el ventre amb els cucs i els grills dins la terra, o els dits de la seva mare plantant un enciam... I quan parla de la mort del seu pare mentre recorda la collita de les patates, ai! He plorat amb cada poema d'aquest llibret, és una meravella
13. Ada Castells, autora de Mare (La Campana), regalaria Matrioixques, de Marta Carnicero Hernanz, publicat per Quaderns Crema.
A aquest llibre m'hi ha portat una casualitat a la qual estic molt agraïda perquè si no, no hi hagués arribat mai. Desconeixia l'autora, la coberta no m'agrada; el títol, tampoc. Si m'haguessin dit que va dels camps de dones per violar a la guerra dels Balcans, m'hauria fet por llegir-lo, i, malgrat tot això que us dic, me'l vaig empassar d'una sentada, totalment abduïda per la seva potència, per la seva escriptura, per uns personatges molt ben construïts. Va de violència, sí, però també de perdó, de superació, de vida i d'amor.
14. Muriel Villanueva, autora de Semiidèntics (Angle Editorial), regalaria La muntanya, de Laia Asso, publicat per Sembra.
Una novel·la sobre com travessar l'adolescència, però atenció: una lectura necessària no només per a joves. Un llibre per a fer una pausa en els temps que corren, ràpids i ferris, que ens fan esquerdar i esmicolar davant d'obstacles i frenades naturals. Una mirada a l'adolescent actual o al que encara portem a dins; un mirall que universalitza. Una revisió dolça i contundent de la forma en què acostumem a passar de nens a adults. Una proposta valenta i senzilla per contemplar amb ulls vells i nous els nostres ritmes de pas.
