Cinc beques de 6.000 euros per impulsar i enfortir l'art de carrer. Això és el que ofereix la Fundació Carulla que, aliada amb el Teatre Lliure i amb FiraTàrrega, ha tornat a obrir la convocatòria SOS Cultura, les beques de creació que van néixer a la pandèmia per donar suport a artistes. El termini per presentar-s'hi és el 30 de març, i hi poden optar projectes inèdits que reflexionin sobre noves maneres de viure al voltant de reptes com l’emergència climàtica, el despoblament del món rural, l’auge de l’individualisme, o la dependència digital. A part de l’aportació econòmica, tots els projectes becats comptaran amb una residència artística al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, i a més, un projecte accedirà al programa de Suport a la Creació de FiraTàrrega i un altre a una residència artística del Teatre Lliure.
"El carrer és l’escenari més gran que existeix i des de les beques volem impulsar propostes compromeses i trencadores que puguin estar a l’abast de tothom", ens diuen des de la Fundació Carulla. Us oferim 14 idees a favor de l'art de carrer, pensades per Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla; Antonio Masegosa, director artístic d'Utopia Barcelona; Neus Canalias, coreògrafa, becada amb el SOS Cultura; Anna Giribet, directora de la FiraTàrrega; Sergi Estebanell, sacsejador d'emocions i membre de Kamchatka; Sandra Jurado, ballarina i pedagoga becada amb el SOSCultura 2020; i Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure.
1. Transformació. Omplen els espais de vida ajudant a construir una ciutat sensible i acollidora que es mou i commou.
2. Immediatesa. Provoquen un canvi directe.
3. Sorpresa. Arriben a moltes persones que, sense saber-ho, caminant, mirant per la finestra o des d’una terrassa, es troben amb una peça de dansa, circ, música o teatre i es deixen seduir per l'inesperat.
4. Realitat. El fred, la pluja, la calor. No hi ha decorats. Tot és real.
5. Connexió. No hi ha distància ni escenaris. Tot és a tocar, i la mirada pren encara més força, fins i tot pot suplir el text.
6. Democratització cultural. Tothom pot accedir-hi independentment de la seva economia o estatus social.
7. Reflexió. Fan possible el diàleg i el plantejament de noves idees en espais inusuals.
8. Resignificació del territori: l’emoció i l’experiència que genera l'art en aquell tros de carrer, fa que aquell mateix lloc prengui un altre significat.
9. Participació. Sovint són propostes que demanen que el públic hi participi, de manera que l’espai públic es converteix en un espai de convivència entre artistes i espectadors.
10. Comunitat. Pot arribar a generar un sentiment d’identitat col·lectiva, ser un referent per a altres comunitats i convertir-se en un element distintiu.
11. Educació. Té el poder de contribuir al desenvolupament cultural, individual i col·lectiu, d'ampliar la mirada, de fomentar el respecte i el sentit crític. Per tant, té un poder educatiu innegable.
12. Risc. A través de la imaginació tot és possible i la realitat i la ficció esdevenen el mateix.
13. Salut. Tenen el poder de millorar l'estat emocional de les persones que el reben i combatre la soledat, l'ansietat i la por.
14. Inclusió. Ens situen en un mateix pla, i ens recorden que l'art és un fet social, comú i col·lectiu. És a dir, fan de l’espai públic un espai creatiu.