Foto: Alejandra Quiroz
i sols em falta un picarol penjat del coll
que soni damunt teu mentre dorms.
–Així, doncs, no has sentit la tempesta? El vent ha batut la muralla,
i la torre ha badallat com un lleó, amb la porta gran
sobre les frontisses que grinyolaven. –Ja te n'has oblidat?
Duia posada una roba grisa, com de costum,
cordada sobre el muscle. –Immediatament després,
cent lluors han esberlat el cel. –I com volies que entrés,
si no estaves sol. –De sobte, he vist
colors d'abans que existís la mirada. –Llàstima
que no m'ho puguis jurar. –Tens raó,
és evident que ha estat un somni. –Per què menteixes,
per què m'anomenes pel nom d'ella,
encara l'estimes? –Oh sí, voldria
que restessis al meu costat. –No em sap cap greu,
m'ho hauria d'haver imaginat.
–Encara hi penses, en ell? –Però si no ploro.
–Així, doncs, s'ha acabat? –A ningú com a tu.
–Almenys ets sincera. –Pots estar tranquil,
marxaré de la ciutat. –Pots estar tranquil·la,
me n'aniré tot seguit. –Tens unes mans tan boniques.
–Són històries passades: la punta va travessar
sense arribar a tocar l'os. –No s'ho valen,
estimat, no s'ho valen. –No sé
ni vull saber quina hora és.
Vista amb un gra de sorra
© Wisława Szymborska, 1993
© de la traducció: Josep M. de Sagarra, 1997
© de les característiques d'aquesta edició: Columna Edicions, S.A., Edicions Proa, S.A.