Bones festes i bona cultura

Ja fa més de 50 Nadals que la Fundació Carulla felicita les festes amb la seva Nadala, una postal que sorgeix de la tradició d'enviar targetes amb bons desitjos, i que Lluís Carulla i Maria Font van voler portar més enllà, transformant-la en publicació d'interès cultural per apropar la cultura a llars que n'estaven d'alguna manera allunyades.

Amb un peu a la tradició i posant la mirada al futur, La Nadala 2019 és un monogràfic dedicat a com la cultura transforma l'espai públic, a com el carrer, i els ciutadans que el transiten, conceben i es relacionen amb el fet i l'experiència culturals. N'és un exemple el mateix espai on s'ha presentat la publicació, al Passatge dels Camps Elisis de Barcelona, que a mitjans del segle XIX, abans del Pla Cerdà, era un parc d'atraccions situat als afores de la ciutat emmurallada, un espai d'oci i trobada social que va servir de centre gravitatori perquè s'hi instal·lessin teatres, cafès i altres sales d'espectacles, ha explicat Marta Esteve, directora de la Fundació.
 
Durant l'acte, conduït per la periodista Júlia Bertran i que ha comptat amb intervencions del col·lectiu artístic Insectotròpics, s'han desvetllat els continguts de la Nadala, que reuneix textos d'escriptors, periodistes i experts en art i urbanisme, i dona espai a diverses visions sobre la relació del "carrer" i la cultura, ja sigui a partir del fet associatiu tan arrelat a Catalunya, que il·lustra Xavier Therós, i també Guillermo Soler i Carme Escales, que posen el focus en les colles castelleres com a centre d'inclusió i de creació de nous vincles, com de la relació d'un barri tan viu com el Raval amb les persones que hi viuen o s'hi traslladen diàriament per treballar o formar-se, com els alumnes de l'Escola Massana. 

La Nadala mira al futur i a la transformació social sent una de les potes que permeten la celebració dels Premis Baldiri Reixac, que ja han fet possible una cinquantena de projectes educatius innovadors amb la llengua i la cultura com a elements cohesionadors.