Foto: Alina Kovalchuk
La sentència de divorci
sota dues forquilletes.
De vegades a la bossa
de l’esmorzar dels nostres nens
quan porten fruita pelada i a trossets
hi posem unes forquilles
petites i platejades.
Les forquilles van i venen
de casa meva a casa teva
i viceversa
i es van intercanviant o acumulant aquí i allà.
Aquest matí m’he adonat que tinc aquí dues forquilles
i que no te les torno ni t’aviso que les tinc
perquè m’encanten
però que no pot ser
i que te les he de tornar.
Les he plantat al rebedor
per donar-te-les quan hi passis
algun dia.
Una vegada fa anys
et vaig regalar
dues culleres encastades
lligades per la cintura amb un fil lila
que ens metaforitzaven
i te les vaig emmarcar.
Dormíem així, tu i jo.
I així vam fer l’amor aquella penúltima vegada
perquè teníem una panxa de nou mesos menys tres dies.
Ara he tornat de fer un volt amb els nens
i m’he dit prou procrastinar i he obert el sobre del procurador.
A dins hi havia dues còpies de la nostra sentència de divorci
i he pensat deixa’n una al rebedor
per donar-l’hi quan hi passi
algun dia.
I llavors ho he endreçat tot.
I llavors doncs ja ho he vist:
dues forquilles petites,
l’una un pèl més gran que l’altra,
en paral·lel,
sobre la nostra sentència de divorci,
els nostres nens.
