Aquesta és la primera d’una sèrie de peces on aixequem la tapa de l’olla creativa dels escriptors de Catorze. No només els llegim: avui volem saber què passa quan, de sobte, no poden escriure. Un bloqueig creatiu pot durar minuts, dies, mesos o anys sencers, i com més t'hi capfiquis, pitjor. Hem preguntat a uns quants dels autors d'aquesta casa com s’ho fan per sortir-se’n. Les respostes són variades, igual que els seus estils. Alguns recorren a l’esport, d'altres busquen inspiració entre pàgines o passejos, i n’hi ha que, senzillament, deixen el paper per a una altra estona. Aquí teniu les seves maneres de fer front a aquest enemic silenciós:
1. Carlota Gurt: Donar voltes a per què tinc un bloqueig. Després, quan analitzar-ho no funciona, sortir a fora: tallar llenya, caminar pel bosc, buscar bolets, passar la desbrossadora, suar. Sentir que la meva utilitat està en el meu cos, no en el meu cap.
2. Pep Puig: Que es pugui dir, toco la guitarra i canto.
3. Care Santos: Em faig un cafè / Em dutxo / Ho deixo córrer (és a dir, ho deixo per l’endemà), això en ordre de més a menys segons com de gran sigui el bloqueig.
4. Ada Castells: Vint piscines de crol i vint d'esquena.
5. Jenn Díaz: Res. Si no tinc clar el que vull escriure, no m’hi poso.
6. Emma Zafon: Em va molt bé eixir de casa i fer algun pla cultural: anar a una expo, teatre, cinema... Rebre algun input que em distragui i em netegi el cap.
7. Roser Cabré: Sortir fora del meu cap. Caminar o divagar, més aviat. I si és per espais inhòspits, millor. Anar a parar a algun lloc decadent o abandonat, per exemple. Un hotel, una clínica, una masia, una fàbrica. Tant hi fa. Són indrets que m’esveren el cap. Si a tot això li sumo poesia, ja tinc la droga per fer-me volar. Hi ha un poeta en concret que sempre, sempre, sempre, em dispara les ganes d’escriure: Mario Montalbetti.
8. Sònia Moll: Surto a passejar els gossos pels camps de darrere casa. El moviment sense reflexió m’ajuda a fer fluir les idees.
9. Marta Carnicero: Prendre una dutxa.
10. Pilar Codony: Si puc, em dedico a un altre text pendent. Si no hi ha maneres, ho deixo córrer totalment durant uns quants dies (i aprofito per llegir, passejar més amb els gossos o el que sigui).
11. Marta Orriols: Seguir escrivint encara que passat el bloqueig no aprofiti ni una sola paraula.
12. Maria Climent: Em poso a llegir. Llegir un llibre bo m'estimula a escriure. Si tampoc funciona, ho deixo per a un altre moment. Ara bé, no hi ha res com una data d'entrega urgent per trobar la inspiració immediata.
13. Gemma Ventura: El remei per desbloquejar-me és moure'm. Per exemple, en comptes d'agafar el metro, anar caminant allà on hagi d'anar: és com si movent el cos es despertessin les idees. Ara bé, si parlem d'un bloqueig majúscul, la solució és marxar per terra, mar o aire (ben bé com si el bloqueig visqués a Catalunya i me n'escapés), i sola i apagant el mòbil (ni per allà em trobaria). Ho he fet a Escòcia, a Argentina. Però com que no sempre puc escampar la boira així, anar a Farrera, al Montseny, al teatre o dins d'un bon llibre també pot tenir un efecte desenroscador (i plaent, que això també hi fa).
14. Eva Piquer: Francament, m'agradaria tenir un bloqueig creatiu perquè voldria dir que he tret temps de no sé on per dedicar-me a escriure ficció. El bloqueig, rai. Els meus enemics són el rellotge, l'agenda, totes les coses que he de fer per força i que m'ocupen massa hores del dia. Només a l'estiu trobo el temps que em cal, i a l'estiu no em bloquejo. Si em noto en baixa forma creativa, em dedico a documentar-me, per exemple. O a rellegir i revisar la part de la novel·la que porto escrita. I no falla: sense adonar-me'n, em trobo escrivint. Suposo que la feina de periodista m'ha ajudat a no tenir por de la pantalla en blanc. Li donaria les gràcies, si no fos que és aquesta mateixa feina de periodista la que m'impedeix escriure.
