Dalí: «Si em moro, no moriré del tot»

Tres anys després que el seu germà gran morís de meningitis, arribava al món rebent el mateix nom: Salvador Dalí. Aquell nen que acabaria sent un dels pintors més coneguts del món va néixer l'11 de maig de 1904 a Figueres i hi va morir el 23 de gener de 1989. Recordem el geni llegint-ne 14 reflexions que, amb la peculiaritat de la seva forma d'entendre el món, giren al voltant de l'èxit, de l'art i de la vida.
 
1. L'enveja dels altres pintors sempre ha estat el termòmetre del meu èxit.

2. Pintor, no ets un orador! Per tant, pinta i calla!

3. L'única cosa de què no es cansarà mai el món és de l'exageració.

4. Tot es pot fer bé o malament. El mateix dic de la meva pintura!

5. L'única diferència entre un boig i jo és que el boig creu que no ho està, i jo sé que ho estic.

6. Pintors, sigueu rics abans que pobres.  

7. La intel·ligència sense ambició és un ocell sense ales.

8. Si et negues a estudiar anatomia, l'art del dibuix i de la perspectiva, les matemàtiques de l'estètica i la ciència del color, permet-me que et digui que això és més un signe de mandra que de genialitat.

9. Des de la meva tendra infantesa, tinc la viciosa tendència de considerar-me diferent dels altres mortals. I estic a punt d'aconseguir-ho.

10. El temps és una de les poques coses importants que ens queden.

11. El qui vulgui interessar als altres els ha de provocar.

12. La vida ha de ser una festa contínua.

13. Moltes persones no fan els vuitanta anys perquè intenten, durant massa temps, quedar-se als quaranta.

14. Si em moro, no moriré del tot.