Foto: Mats Eriksson
1. Jugar és un dret. És l'activitat principal dels infants que els porta a descobrir, interpretar, observar i relacionar-se. Poder jugar els possibilita situacions òptimes que contribueixen a un creixement ric i sa, els desperta la curiositat, la capacitat de riure, d’imaginar, de gestionar els recursos i les pors. Dit d’una altra manera, el joc educa. En el cas de nens i nenes amb discapacitats és important fer especial èmfasi en les seves capacitats més que no en les seves limitacions i cal, per tant, avaluar les possibilitats d’adaptació de la joguina.
2. Les tres Q's: què tenen? Què volen? Què els cal? Donant resposta a aquestes tres preguntes es pot establir un ordre de prioritats a l'hora de fer la compra de joguines, el que contribuirà a escollir les joguines més adequades i també a un consum responsable. Cal que tinguem en compte de quins jocs disposen per contribuir a la varietat amb les noves adquisicions, sempre valorant els seus gustos i pensant en quines capacitats volem potenciar.
3. Compartir decisions i ajudar-los a escollir. Cal dialogar i buscar la seva complicitat a l'hora de triar. A més, se'ls ha d'ajudar a l'hora d'escollir i preguntar-se plegats per què ho volen. Per això es pot anar a botigues de confiança o comentar junts els catàlegs i els anuncis per tal d'educar-los com a consumidors crítics i responsables. Molta quantitat de joguines, lluny d’enriquir el joc, pot arribar a dificultar-lo ja que l’excés deixa poc marge per a la invenció.
4. Garantir un joc enriquidor. Cal tenir en compte les joguines que responguin als seus interessos, necessitats i gustos. Evitarem els jocs que incitin a la violència o que contribueixin a l'ús d'un llenguatge groller. És imprescindible avaluar el valor pedagògic del joc: el joc educa i els infants aprenen jugant. En aquest sentit també és interessant valorar les joguines senzilles, ja que poden ser més enriquidores i ajudar a desenvolupar la seva imaginació.
5. Trencar estereotips. Les necessitats d’aprenentatge no difereixen segons el sexe. No oblidem que nens i nenes necessiten desenvolupar les mateixes capacitats i actituds: sensibilitat, valentia, tendresa, cura pel detall, esforç, entre altres.
6. Gaudir plegats. El joc a casa ha guanyat la partida al joc al carrer, així doncs, deixem jugar als infants a diferents espais de la casa, establint pautes de temps, de recollida i de convivència. A més, als nens els agrada convidar amics i amigues per jugar i ensenyar el lloc on viuen, de manera que és positiu facilitar les trobades amb els amics i també fomentar el joc a casa amb tota la família. La joguina sola no substitueix el plaer de jugar amb els seus familiars: això transmet valors i pautes, alhora que reforça els vincles.
7. Oferir seguretat. Una joguina és segura quan compleix la normativa i informa de manera eficaç sobre el seu ús adequat i els riscos d'un mal ús. S'han de tenir en compte tres aspectes: les propietats mecàniques i físiques, que siguin materials no inflamables i que no tinguin cap material tòxic.
8. Ensenyar a utilitzar bé la joguina. Cada joguina té una edat recomanada, una informació que sempre trobarem a l’embolcall. És important proporcionar als infants indicacions i consells per a l'ús de la joguina, així com explicar les precaucions que han de tenir o els riscos que pot comportar el seu ús o un ús inadequat.
9. Practicar un consum sostenible. A l'hora d'adquirir una joguina o joc és positiu tenir presents els criteris de reducció de residus, la reutilització de les joguines i el reciclatge de les peces que s'hagin de llençar. El comerç just és una alternativa responsable, ètica i sostenible per comprar joguines.
10. Exercir els nostres drets com a consumidors. Les joguines tenen una garantia mínima de sis mesos que ha de constar per escrit. En cas de deficiències, el consumidor pot reclamar durant el termini establert.
