Diumenge

És diumenge des del llit
i no saps quin temps fa a fora
(incògnites que no venien al contracte
d’un segon pis, tercer real, tot interior).
Mandrosa, vas conquerint l’espai
d’un llit de matrimoni que no escau
al complement ni ofereix resistència
i penses què seria llevar-te acompanyada,
l’alegria de fer el mort quasi flotant
en algun somni, sabent que l’escalfor
d'un cos dormint et fa de boia.
Només d’imaginar-t’ho ja somrius
quan l’amenaça de pluja sobta el coixí
i et retreus voler tot el que vols, i dius
escoltant-te la veu, que encara té son:
l’amor romàntic alimenta les putes,
l’amor romàntic alimenta les putes.
Però ni amb la repetició t’has convençut.


 


Poema inclòs en el llibre 
Costures

© Mireia Calafell
© Viena Edicions, 2010