Foto: Robert V. Ruggiero
Ningú no hauria cregut l'espectacle dels dits teus, no,
aquella hora adolorida, quan, ingenu i feréstec,
cobricelaves amb fils lluents de saliva el nostre llit.
Un somrís tan inexpressiu com bell feia d'horitzó.
I jo m'embadalia, esfereït, en contemplar els esbarts
d'ombres d'ocells damunt el temporal dels teus
músculs estimant-me.
Assaig d'una altra prova d'epitafi
Devia ésser la inclinació del sol dins
el nu de les teves passes descrivint un joc
perillós, però només puc recordar que a l’altre
costat del teu cos vaig trobar una agenda
d’aquell temps amb tots els dies esborrats
per l’escuma.
El bell país on els homes desitgen els homes
© Biel Mesquida
© labutxaca, 2012