La presència de la llengua catalana en els mitjans de comunicació i les indústries culturals és molt desigual. En un costat de la balança hi tenim la ràdio i el teatre, en els quals l’oferta i consum en català són majoritaris. En el llibre i la música, el català mostra un gran marge de millora. Però en canvi, en el món del cinema i del videojoc, la seva presència és altament deficitària.
Segons l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, la demanda en català d’aquests serveis s’ha mostrat a remolc de l’oferta. Així, per exemple, en premsa, el 2019, l’oferta en català és majoritària amb un 62% davant del 38% en castellà. Bona part del creixement experimentat des de 2010 s’explica per la introducció de la doble edició en català i en castellà de La Vanguardia, en l’estela del que ja havien fet els diaris Segre i El Periódico de Catalunya el 1997. En oferta de televisió, en canvi, l’augment del nombre de canals dels anys 2000 ha comportat que el català passés del 32% de l’oferta el 2008 a un 10% el 2019.
A més de les diferències derivades de l’oferta dels mitjans, també convé analitzar la situació segons les franges d’edat dels usuaris. Internet és el mitjà preferit per prop de la meitat de la població major de 15 anys: el 48,4% de mitjana, però amb proporcions molt més altes en les franges d’edat més joves (81,9% de 16 a 24 anys). En canvi, la televisió ho és per a un 31% de mitjana, i en proporcions molt inferiors entre els joves (un 12% dels joves).
Els infants i els joves són un grup que, a grans trets, consumeix molt de contingut audiovisual a demanda, és usuari intensiu de videojocs i de xarxes socials i també generador de contingut (youtuber, instagramer...).
D’acord amb les dades publicades per l’Institut Català de les Empreses Culturals sobre empreses de videojocs a Catalunya, l’any 2020 ja n’hi havia 167, amb una facturació de 473 milions d’euros. Malgrat les dificultats de la pandèmia, les empreses de videojocs catalanes van continuar traient jocs al mercat i anunciant projectes nous, però en observar l’oferta, tot i ser un sector en expansió, la xifra de videojocs amb versió en català és baixa.
D’acord amb aquest diagnòstic, els autors de l’informe acadèmic del Pacte Nacional per la Llengua afirmen que les mesures haurien d’anar orientades en tres direccions: generar continguts en català, afavorir-ne el seu posicionament i la visibilització a la xarxa; i fomentar l’oferta de continguts audiovisuals en català atractius per als joves.
El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua que es du a terme durant tota la primavera és obert a tota la societat catalana per assegurar la pervivència del català. Qui vulgui participar-hi, trobarà la informació de com fer-ho a la pàgina web del Pacte Nacional per la Llengua. Sobre el català, parlem-ne avui per parlar-lo demà.
