Vers la nit sense límits és el nom de l'exposició que la Galeria Marc Domènech proposa per tal de descobrir, en una retrospectiva, l'obra pictòrica d'Henri Michaux, poeta i pintor belga. Així, l'exposició ha servit de marc immillorable per a la presentació de Miserable Miracle, la traducció d'un dels llibres de l'artista que Edicions Poncianes publica el 22 de novembre. Amb aquest títol, traduït per Guillem Usandizaga i amb pròleg de Joaquim Sala-Sanahuja, l'editorial estrena la col·lecció Bèsties Noir.
Michaux, nascut belga però nacionalitzat francès, va crear a partir d'una recerca, interior i exterior, que es va traduir en nombrosos viatges a Àsia i l'Amèrica Llatina. Se sentia atret per l'alteritat, per la representació d'una realitat, una certesa altra, quelcom que sempre queia fora d'allò que es designa amb les paraules o es dibuixa a partir de formes. Mantingué sempre una tensió irresoluble entre la representació i la convicció que allò que ell volia expressar no tenia cabuda en les eines de què disposava per fer-ho. Així doncs, creava a partir de ritmes, adoptant el traç lliure i apartant la sintaxi, treballant des del desplaçament: físic, espiritual i de les categories. Enfrontava la creació com experimentava el fet de viure, des de la pèrdua, la pèrdua d'una realitat que vol deixar enrere.
Fou un artista força vinculat a l'avantguarda estètica del moment, però la seva personalitat excèntrica el va fer viure allunyat del focus públic i la seva convicció estètica el dugué a refusar l'adhesió a qualsevol moviment. Així i tot, va mantenir una bona relació amb artistes que el varen influir enormement, com Max Ernst, Paul Klee o Giorgio de Chirico i, posteriorment, autors com Borges o Octavio Paz varen escriure sobre les seves peces.
Fou precisament Octavio Paz qui va escriure la introducció a l'edició francesa de Miserable Miracle. El poemari s'enceta amb una frase de l'autor, on declara que la creació és fruit d'una exploració dels efectes de la mescalina, una substància psicotròpica amb la qual Michaux va experimentar sota supervisió mèdica. Octavio Paz, però, recalca que l'obra, contràriament al que diu l'autor, desemboca en l'exploració de Michaux a través de la mescalina.
En la presentació, Jordi Quer, editor, parlava de Miserable Miracle com "una finestra oberta a un univers poètic complex". Així doncs, es tracta d'una producció que no es deixa entendre de manera exterior, perquè l'autor va proposar-se abocar, en les imatges i els versos, una interioritat. Entenent que hi ha uns mons interiors, subconscients, on rau una mena de certesa, una evidència, digne de ser representada. Calia, doncs, liquar la ment, desaprendre la cultura, per tal d'arribar a quelcom d'orde subterrani, que no es deixava representar, així que va recórrer a diverses tècniques i substàncies per tal de des-limitar el seu pensament, desfer-se de cordes, convencions o preceptes.
Entenent, doncs, que no hi ha res en aquest poemari que pugui ser dit o figurat, Alba Vinyes i Jordi Carulla-Ruiz, s'han proposat posar en escena els textos evocant una atmosfera, la d'un espai altre. Acompanyats dels sons del tarcòrdium, un instrument creat per Riccardo Massari, han abocat l'essència líquida dels versos de Michaux, obrint una finestra que agafa, a l'altra banda, l'univers per sorpresa, abans que aquest pugui ordenar-se i simular una cara amable. Durant la presentació, plena de moviment, Vinyes, Carulla i Massari han abraçat el principi d'entropia que sembla guiar la producció de Michaux. No ha estat fins molt després de marxar de la galeria que he identificat què era el que aquells versos havien despertat en mi: una tímida incomoditat.
Els éssers humans som menuts i vulnerables, necessitem els conceptes com l'aigua o l'aire. Ens cal anomenar i classificar el món per sobreposar-nos a la seva presència immediata i desbordant. Creixem amb la plena confiança que entendrem el món i els subjectes, posseïts (i posseint) un llenguatge que ens aferra i, alhora, esdevé possibilitat única de relació amb els altres. Si volem existir, hem de fer-ho a través de les paraules, fent ús de la sintaxi que hem pactat entre tots per tal d'entendre'ns, participant del món segons les normes que ja existien molt abans de nosaltres, tastant una llibertat de butxaca. Si volem fugir d'això, tan sols ens queda, com diu el mateix Michaux en un dels seus versos, "desocupar diverses cases del cos" i fer-nos "propagadors d'un no-res que vol ser quelcom".
Miserable Miracle és el resultat d'aquest intent per part de Michaux de fugir de la realitat i replegar-se, a través d'una escriptura nerviosa i sincopada fruit de l'ús de la mescalina. Una obra circular i tancada que demana ser entesa de la mateixa manera en què fou creada: de dins cap enfora. Amb ella, Edicions Poncianes ens ofereix, a través de la traducció d'Usandizaga, que busca habitar aquesta interioritat, un altre replec d'aquesta pell que no embolcalla cap subjecte.
Miserable miracle. La mescalina
© Henri Michaux.
© de la traducció: Guillem Usandizaga, 2021.
© d’aquesta edició: Edicions Siderals SL, 2021.
En aquest enllaç pots comprar Miserable miracle. La mescalina a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
