Una darrera pregunta: suposem, professor Russell, que aquesta gravació serà vista pels nostres descendents, com els Manuscrits del mar Mort, d’aquí a cent anys. Què creu que valdria la pena dir a aquesta generació sobre la vida que ha viscut i les lliçons que n’ha après?
M’agradaria dir-los dues coses: una intel·lectual i una moral. La intel·lectual és aquesta: quan estàs estudiant qualsevol tema o considerant qualsevol filosofia, només pregunta’t a tu mateix quins són els fets i quina és la veritat que sostenen. Mai et deixis desviar pel que desitjaries creure o pel que creus que et beneficiaria si així fos cregut. Observa només i sense dubtar-ho quins són els fets. Aquesta és la cosa intel·lectual que m’agradaria dir-los.
La cosa moral que voldria dir-los és molt simple: l’amor és savi, l’odi és ximple. En aquest món, que cada vegada s’està tornant més i més estretament interconnectat, hem d’aprendre a tolerar-nos els uns als altres. Hem d’aprendre a acceptar el fet que algú dirà coses que no ens agradaran. Només podem viure junts d’aquesta manera. Si vivim junts i no morim junts, hem d’aprendre un tipus de caritat i un tipus de tolerància. Que és absolutament vital per a la continuació de la vida humana en aquest planeta.
Foto: www.bertrandrussell.org
