Redacció
La Universitat de Barcelona custodia un important dipòsit de pintures del Museo del Prado, cinquanta-sis obres que, repartides entre l’Edifici Històric i la Facultat de Medicina, formen part del que es coneix com el “Prado disperso”. Aquest llegat s’ha convertit en un signe distintiu i forma part de la identitat de la institució.
Aquest curs 2022-2023, l'Edifici Històric celebra el seu 150è aniversari i, precisament, la majoria de les obres d'El Prado van arribar entre el 1877 i el 1882, gràcies a la intercessió de qui era director del museu en aquell moment, el pintor barceloní Sans i Cabot, per engalanar el nou edifici que havia projectat Elies Rogent.
La Universitat de Barcelona inicia la renovació del seu catàleg artístic amb la publicació de Les pintures de la Universitat de Barcelona (I). El dipòsit del Museu del Prado, a cura dels professors del Departament d’Història de l’Art de la UB Sílvia Canalda Llobet i Ramon Dilla Martí en col·laboració amb el Museu Nacional del Prado. Hi han col·laborat una trentena d’especialistes de les universitats i els centres de recerca més importants del país i està disponible en dues edicions, català i castellà.
El volum cataloga les obres en quatre apartats: mites i faules (on destaquen L’arribada d’Hermínia a la cabana dels pastors, de Luigi Scaramuccia, i La farga de Vulcà, de Leandro da Ponte); religió (que compta amb Crist a la pedra freda, d'Eugenio Cajés i El bany de Betsabé, atribuït per primera vegada a Giovan Girolamo Bonesi); els gèneres realistes (com el bodegó Home amb una mona i fruites); i història (per exemple, Els ferits d’Àfrica de Ramón Rodriguez Barcaza i Doña María Pacheco de Padilla després de Villalar, de Vicent Borràs). A més del pòrtic, també acompanyen l’inventari una introducció i cinc escrits d’experts en història de l’art que contextualitzen el catàleg des del punt de vista historiogràfic i estètic i recullen la visió de les últimes tendències d’aquesta disciplina.
Alguns articles del catàleg presenten debats actuals a partir de l’anàlisi i la interpretació de les obres de la col·lecció com a manifestacions d’un temps concret i a partir de l’espai on són avui exhibides. Ho fa una de les autores, Laura Mercader Amigó, que, amb perspectiva feminista contemporània, planteja al text "Dispersions feministes al «Prado dispers» de la Universitat de Barcelona" si cal exposar raptes a les sales nobles de la Universitat de Barcelona. A més, un altre tret distintiu de la publicació és que planteja revisions i novetats pel que fa a algunes de les autories de les obres. És el cas de l'esmentada Home amb mico i fruites, atribuïda fins ara a Mario Nuzzi i de la qual es proposa una nova doble autoria; d’una banda, les figures a càrrec de Guillaume Courtois, i les fruites, exuberants de formes i colors, d'Abraham Brueghel.
Sobre aquest fet, Sílvia Canalda Llobet i Ramon Dilla Martí, editors del llibre, assenyalen que l'anterior catàleg del fons de pintura de la Universitat de Barcelona, escrit per Santiago Alcolea, data de fa més de quaranta anys i que s'han corregit o apuntat autories d’unes set obres de manera diferent a les que constaven publicades. Els autors dels estudis específics han seguit una metodologia estricta que es fonamenta en la informació concreta que aporta l’anàlisi de les fonts primàries (contractes, inventaris, correspondència... ) i la consulta de bibliografia nacional i internacional, a més de les contribucions d'experts com Carme Narváez o Rafa Japón, entre d'altres.
El contingut de Les pintures de la Universitat de Barcelona (I). El dipòsit del Museu del Prado es completa amb les fitxes i les explicacions de cada quadre, i reconstrueix la història del dipòsit (un dels més antics, extensos i variats de Catalunya) gràcies a articles de persones que hi han tingut un paper important. Una d'elles és la restauradora de les pintures, Ana Ordóñez, que formada al mateix Museo del Prado, ha dut a terme les restauracions sistemàtiques de bona part del dipòsit durant les darreres tres dècades i que el catàleg reprodueix en el cas d’algunes de les obres més singulars.
Les pintures de la Universitat de Barcelona (I). El dipòsit del Museu del Prado
© dels textos: els seus autors.
© Edicions de la Universitat de Barcelona.
