El xiprer i el dol

Veig la poderosa arrel del xiprer
com abraça els ossos d'aquells que han partit.
El silenci del xiprer,
tocat el seu cor per un dol d'abril,
és oració pels qui han mort
un matí, un migdia, un capvespre.
En el xiprer escolto el so del seu record
quan s'aviva la matèria subtil de la visió
de les seves ànimes enlairant-se
en l'esvelta columna perenne.