Elie Wiesel: «Com es ploren sis milions de morts?»

L'escriptor Elie Wiesel, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1986, ha mort aquest 2 de juliol als 87 anys. Supervivent de l'Holocaust, ha passat la resta de la vida relatant l'horror dels camps de concentració i recordant els qui –com el seu pare, la seva mare i la seva germana petita– no van sobreviure aquella barbàrie. A partir d'ara ens tocarà recordar-lo a ell. Us n'oferim 14 reflexions.
 
1. El deure del supervivent és donar testimoni del que va succeir. Hem d’advertir la gent que aquestes coses poden passar, que el mal pot desencadenar-se. L’odi racial, la violència i les idolatries encara proliferen.
 
2. Caminàvem. Portes que s’obrien i es tancaven. Continuàvem caminant entre reixats electrificats. A cada pas, un cartell blanc amb un crani negre que ens mirava. Una inscripció: “Atenció! Perill de mort”. Quina broma. Que potser hi havia cap lloc allà en què no s’estigués en perill de mort?
 
3. Recordin, va insistir, recordin sempre, que vostès són a Auschwitz. I Auschwitz no és una casa de convalescència. És un camp de concentració. Aquí han de treballar. Si no, aniran directament a la xemeneia. Al crematori. Treballar o el crematori, l’elecció és a les seves mans.
 
4. Ens quedaven provisions, però no menjàvem mai fins a satisfer la gana. Estalviar era el nostre lema, estalviar per al dia següent. L’endemà podia ser encara pitjor.
 
5. El record té el seu propi idioma, la seva pròpia textura, la seva pròpia melodia secreta, la seva pròpia arqueologia i les seves pròpies limitacions. Recordar és donar una dimensió ètica a tots els esforços i aspiracions.
 
6. Sense esperança, el record seria morbós i estéril. Sense record, l’esperança estaria buida de significat i de gratitud.
 
7. Crec que la vida té sentit a pesar de les moltes morts sense sentit que he vist. La mort no té sentit però la vida, sí.
 
8. Ni que parlem de pau, fem la guerra. A vegades fins i tot fem la guerra en nom de la pau.
 
9. Avui fa falta un líder que parli i la gent l’entengui. Com Gandhi o Einstein a la seva època.
 
10. Recordem tots els que van patir i morir llavors, tots els que no tenen tombes: el nostre cor segueix sent el seu cementiri.
 
11. No ho podem oblidar. Si tingués la capacitat d’oblidar-ho, m’odiaria.
 
12. Com es ploren sis milions de morts? Quantes espelmes s’encenen? Quantes pregàries es resen? Sabem com recordar les víctimes, la seva soledat, la seva impotència…? Ens van deixar sense deixar rastre, i nosaltres som aquell rastre. Expliquem aquestes històries perquè sabem que no escoltar ni voler saber porta a la indiferència, i la indiferència no és mai una resposta.
 
13. La indiferència és la personificació del mal.
 
14. El contrari de l’amor no és l’odi, és la indiferència. El contrari de la bellesa no és la lletjor, és la indiferència. El contrari de la fe no és l’heretgia, és la indiferència. I el contrari de la vida no és la mort, és la indiferència entre la vida i la mort.
  
La periodista Oprah Winfrey entrevista Elie Wiesel: