Els tres reis de l'Orient

Mai no he sabut sencera la més bella cançó:
           una pluja d'estrelles
Només l'estrella rua que
                                   en sortir
                                               cau al mar
un vaixell se l'emporta
                                 amarrada a la proa
                    i serveix de fanal
a uns corsaris d'avui               si l'ocasió fa el lladre
i un anglès qui era al Caire
just arribat a temps
         per a que li merquessin
i l'estrella es fongués
                               enyorada
                               en el piltre de la seva butxaca

M'entorno al divagar:

Tres soldadets dels reis —baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja
qui diria que als tres els tinc d'ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.