De vegades un projecte aconsegueix reunir, entorn seu, diversos grans talents. Quan aquests talents se sumen, ens trobem amb un moment estel·lar . N’hem pescat un que va connectar la creativitat de Lewis Carroll, Josep Carner i Lola Anglada. La genialitat de l’escriptor anglès, l’exigència del príncep dels poetes en la seva faceta de traductor i la imaginació de la il·lustradora de Tiana.
Situem-nos als anys vint del segle passat. El poeta Josep Carner havia trobat en la traducció una combinació que l’interessava: una font d’ingressos i una via per contribuir a la configuració del català literari. L’any 1926 va fundar l’Editorial Mentora –filla de l’Editorial Juventud-, amb la intenció de publicar en català grans obres de la literatura universal i, especialment, alguns clàssics de la literatura juvenil. Dickens, Mark Twain, Defoe... i l’any 1927 va arribar la traducció de la revolucionària història escrita pel sacerdot anglicà Charles Dodgson i signada amb el pseudònim de Lewis Carroll sobre la fantasiosa nena Alícia Liddell. Carner va traduir Alice's Adventures in Wonderland amb el títol d’Alícia en terra de meravelles i l’editorial va tenir l’encert –i la gosadia- d’encarregar a la jove Lola Anglada, les il·lustracions. No cal dir que la traducció del text escrit per Lewis Carroll era tot un repte, ple d’expressions divertides, jocs de paraules i referències socioculturals angleses. Ens podem imaginar el poeta noucentista xalant de valent per buscar les equivalències i traslladar les ironies i les al·lusions satíriques. A la traducció de Carner, Alícia hi ha un moment que està tan atabalada que “s’oblidà de parlar català fi”. I aquell gat que té el do d’aparèixer i desaparèixer quan vol, i que deixa només el rastre del seu somriure, que segons Carroll era de Cheshire, Carner el fa un gat castellà.
En la mateixa línia que Carner, Lola Anglada també opta per fer una adaptació lliure i catalanitzada de les il·lustracions, allunyada de l’estil del dibuixant John Tenniel, que va col.laborar a l’edició anglesa d’Alícia. Anglada va imaginar una nena de cabell foscos i uns paisatges que a’ssemblaven força al seu Maresme, amb masies catalanes incloses.
Al blog Alícies, de Claudi Mans –ple de meravelles, per cert– s’hi detalla que el joc de cartes que apareix a l’edició catalana, Lola Anglada canvia els diamants, piques, cors i trèbols per la baralla espanyola, amb espases, copes, bastos i oros (que seguint el patró català, són sols i no monedes).
Lola Anglada i Josep Carner compartien el gust per l’excel·lència artística, l’interès apassionat per la llengua i la cultura catalanes i una clara vocació pedagògica, que es traduïa en un gran esforça per oferir als infants i joves del país àlbums il·lustrats, contes i llibres de la millor qualitat.
El destí va voler –per sort de tots plegats- que aquests dos talents coincidissin i poguessin sumar-se al d’un altre gran creador. El resultat: un moment estel·lar i un llibre magnífic, Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll, amb traducció de Josep Carner i il·lustracions de Lola Anglada, editorial Mentora, 1927.
