Redacció
Wystan Hugh Auden va néixer el 21 de febrer del 1907 a York i va morir el 29 de setembre del 1973 a Viena. Recordem el poeta i dramaturg britànic –acabaria tenint la nacionalitat nord-americana–, que va guanyar un premi Pulitzer el 1948, llegint-ne un poema en la versió original i traduït per Marta Pessarrodona.
Poema original de W. H. Auden:
Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.
Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He Is Dead,
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.
He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last for ever: I was wrong.
The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood;
For nothing now can ever come to any good.
Traducció de Marta Pessarrodona:
Pareu tots els rellotges, talleu el telèfon.
Amb un os sucós, eviteu que el gos lladri.
Silencieu els pianos i amb un tambor ofegat
Que surti el fèretre, que entrin els endolats.
Que els aeroplans, en cercles, gemeguin per damunt
gargotejant al cel el missatge: ell és mort.
Que llaços de crep embolcallin els colls dels coloms al parc
que els agents del tràfic portin guants negres cotonats.
Ell era el meu nord, el meu sud, el meu est i oest,
la meva setmana laboral i el meu repòs dominical,
el meu zènit, el meu nadir, la meva parla, el meu cant.
Pensava que l’amor duraria sempre: m’errava.
Ja no volem estrelles: apagueu-les totes i cadascuna,
embaleu la lluna i desmantelleu el sol,
escoleu l’oceà i escombreu el bosc
perquè ara res pot abocar-nos a res de bo.
Foto: Hernán Piñera
