Hamlet diu:
(Tríptic)
I
La ment no es veu a si mateixa
si no es dilueix en el jo que l’opaca.
La ment és com la lluna:
reflecteix la llum del sol,
el jo és el núvol que la vela.
El jo és una eina per veure,
no la visió.
L’Ésser viu sempre,
només el cos del jo mor.
II
No morir abans d’hora
deu voler dir enamorar-se
també d’una natura morta:
una poma, dues mandarines,
un grapat de fruits secs,
un gotet de mistela.
L’amor ho pot tot,
el seu geni és generatiu
de la passió que perdura
en les mans que tremolen.
Res no dura sempre.
Retorna la Primavera.
III
Retallo i retallo el poema
fins a deixar-lo així,
ben curt
i dir que l’etern és el que és
i que de l’etern jo,
què en soc?
