L’escala i la serp

A fora hi ha una escala de fusta.
La veig des de la finestra.
Recolzada a la tanca del xiprer retallat,
un forat de l’escala deixa veure un tros de cel.
Qui sap si a la nit,
quan el blanc i el negre no es distingeixen,
reposarà una estrella en el graó més alt,
aquell que imagino pujar
quan la serp blanca faci veure que m’espanta.
Perquè si miro bé, veig que és ella que fuig,
que tem aquesta vida sota l’escala,
allà on poso els peus i l’ànima.