Foto: La Setmana
"En la vellesa, no hi ha res que recordem amb tanta precisió com allò que vam absorbir en els nostres primers anys de vida."
Eduqueu els infants ben aviat en les lletres, Erasme de Rotterdam
"Mira, tries una rajola del terra de La Setmana del Llibre en Català, no et mous d'allà durant una estona i mires a veure què passa". Aquesta idea que m'ha regalat l'Anna Sagristà, a qui tot just acabo de conèixer, no la puc trobar més bona: jo mateixa (seduïda per veure què i qui hi trobaré) he vingut cada dia en aquesta mena de poble instal·lat davant la Catedral. Dic seduïda, perquè crea certa addicció veure com editors, llibreters i escriptors comparteixen de tan a prop l'estima pels llibres. Dic poble, perquè l'ambient que s'hi respira, fins i tot si no coneguessis ningú, et resultaria familiar.
Un pont per entendre la vida
Em planto en una de les rajoles. Davant meu, s'entreguen els premis del concurs El Gust per la Lectura, organitzat pel Departament d'Ensenyament i patrocinat per Coca-Cola. L'objectiu és fomentar que els petits llegeixin. Veig tota una colla de mestres (de les escoles guanyadores) i Pere Mayans, cap del servei d'Immersió i Acolliment Lingüístics, els convida a pujar a l'escenari perquè recomanin un llibre (els veureu al final d'aquesta peça): des dels refugiats (a través d'uns ossos que un dia veuen com una escletxa els separa del Pol Nord) fins a la vida de Rosa Parks (ja és hora que a les escoles ensenyem que la història també és de les dones) o d'altres per saber com viu la gent gran o quines pors amaga un noi que té el coeficient intel·lectual més alt que els seus companys. I és justament això: la literatura és un pont per entendre els altres i nosaltres.
L'actitud
Si un nen veu el seu mestre enamorat d'un llibre (o que si més no se'n sent amic, còmplice), li encomanarà més ganes de fer-se'l seu que no pas si l'hi presenta sense cap mena d'esma, o el llegeix en veu alta sense ni una engruna d'ànima. Si li ofereix com unes pàgines buides de vida (i de sentit), de les quals se n'ha de fer un resum per aprovar i avall. Deixem per un moment de banda pla lectors, programacions: el millor exemple som nosaltres. "Una de les maneres per fer que els alumnes llegeixin, és que els pares i els mestres llegeixin. Fer de la lectura un plaer compartit", em diu Pere Mayans. Per tant, si volem que els nens es creguin que llegir val la pena, primer, creiem-nos-ho nosaltres i, sobretot, duem-ho a la pràctica. Em ve al cap Nancie Atwel, la mestra que va aconseguir que els seus alumnes de 1r i 2n d'ESO llegissin a l'any una mitjana de 40 llibres. El secret? "La clau és que decideixin què volen llegir i sobre què volen escriure".
Llegir, per què?
És una bestiesa enorme que es valori un infant per la quantitat de paraules que llegeix en un minut. És ben bé com si intentéssim convertir-los en robots. Quin sentit té llegir a dos-cents per hora si després no han entès ni l'enunciat del problema? Què és el que estem prioritzant? No es tracta només de dexifrar unes lletres i saber que aquí posa taula i aquí cadira, sinó d'anar més enllà. És, o pot ser, un descobriment. Diria que un dels reptes dels mestres és trobar el camí perquè els infants s'enamorin –cadascú a la seva manera, i al seu ritme, que ja se sap que l'amor no el vivim tots igual– dels llibres. I per això val la pena donar certa llibertat, saber acompanyar, fer-los reflexionar, ajudar-los a edificar el seu criteri sense imposar-ne un d'absolut.
Llegir per viure millor
Si la Setmana del Llibre té un encant especial, és perquè vetlla per les distàncies curtes. Lluny de les massificacions (cada vegada més impersonals) de Sant Jordi, aquí tot és a tocar. És bonic veure com un vespre de pluja un grup d'editors s'aixopluguen junts i fan inventari de com els ha anat el dia, com un llibreter et parla de tal llibre com si fos el seu fill. És bonic, també, veure com un nen, en comptes de dir aquest capítol m'agrada perquè sí i punt, s'esplaia amb tot un argument. Que reconeix i denuncia que el Joan fa bullying al Pere, perquè és la mateixa situació que havia patit tal personatge de tal llibre. Si la Setmana és l'evidència que la literatura és més atractiva quan no és freda, sinó humana, en l'educació passa el mateix. Intentem-ho: eduquem els petits per estimar les paraules. I a veure què passa.
Un pont per entendre la vida
Em planto en una de les rajoles. Davant meu, s'entreguen els premis del concurs El Gust per la Lectura, organitzat pel Departament d'Ensenyament i patrocinat per Coca-Cola. L'objectiu és fomentar que els petits llegeixin. Veig tota una colla de mestres (de les escoles guanyadores) i Pere Mayans, cap del servei d'Immersió i Acolliment Lingüístics, els convida a pujar a l'escenari perquè recomanin un llibre (els veureu al final d'aquesta peça): des dels refugiats (a través d'uns ossos que un dia veuen com una escletxa els separa del Pol Nord) fins a la vida de Rosa Parks (ja és hora que a les escoles ensenyem que la història també és de les dones) o d'altres per saber com viu la gent gran o quines pors amaga un noi que té el coeficient intel·lectual més alt que els seus companys. I és justament això: la literatura és un pont per entendre els altres i nosaltres.
L'actitud
Si un nen veu el seu mestre enamorat d'un llibre (o que si més no se'n sent amic, còmplice), li encomanarà més ganes de fer-se'l seu que no pas si l'hi presenta sense cap mena d'esma, o el llegeix en veu alta sense ni una engruna d'ànima. Si li ofereix com unes pàgines buides de vida (i de sentit), de les quals se n'ha de fer un resum per aprovar i avall. Deixem per un moment de banda pla lectors, programacions: el millor exemple som nosaltres. "Una de les maneres per fer que els alumnes llegeixin, és que els pares i els mestres llegeixin. Fer de la lectura un plaer compartit", em diu Pere Mayans. Per tant, si volem que els nens es creguin que llegir val la pena, primer, creiem-nos-ho nosaltres i, sobretot, duem-ho a la pràctica. Em ve al cap Nancie Atwel, la mestra que va aconseguir que els seus alumnes de 1r i 2n d'ESO llegissin a l'any una mitjana de 40 llibres. El secret? "La clau és que decideixin què volen llegir i sobre què volen escriure".
Llegir, per què?
És una bestiesa enorme que es valori un infant per la quantitat de paraules que llegeix en un minut. És ben bé com si intentéssim convertir-los en robots. Quin sentit té llegir a dos-cents per hora si després no han entès ni l'enunciat del problema? Què és el que estem prioritzant? No es tracta només de dexifrar unes lletres i saber que aquí posa taula i aquí cadira, sinó d'anar més enllà. És, o pot ser, un descobriment. Diria que un dels reptes dels mestres és trobar el camí perquè els infants s'enamorin –cadascú a la seva manera, i al seu ritme, que ja se sap que l'amor no el vivim tots igual– dels llibres. I per això val la pena donar certa llibertat, saber acompanyar, fer-los reflexionar, ajudar-los a edificar el seu criteri sense imposar-ne un d'absolut.
Llegir per viure millor
Si la Setmana del Llibre té un encant especial, és perquè vetlla per les distàncies curtes. Lluny de les massificacions (cada vegada més impersonals) de Sant Jordi, aquí tot és a tocar. És bonic veure com un vespre de pluja un grup d'editors s'aixopluguen junts i fan inventari de com els ha anat el dia, com un llibreter et parla de tal llibre com si fos el seu fill. És bonic, també, veure com un nen, en comptes de dir aquest capítol m'agrada perquè sí i punt, s'esplaia amb tot un argument. Que reconeix i denuncia que el Joan fa bullying al Pere, perquè és la mateixa situació que havia patit tal personatge de tal llibre. Si la Setmana és l'evidència que la literatura és més atractiva quan no és freda, sinó humana, en l'educació passa el mateix. Intentem-ho: eduquem els petits per estimar les paraules. I a veure què passa.
Els llibres recomanats pels mestres guanyadors del concurs El Gust per la Lectura:
Col·legi Claret de Valls, 3r de primària.
El gran llibre dels superpoders (Editorial Flamboyart), de Susanna Isern i Rocio Bonilla.
"A la meva classe treballo molt a l'hora de tutoria el fet que la lectura dona superpoders, aquest llibre parla de creativitat, imaginació, i els poders no són per volar, ni ser més fort, sinó que van més enllà."
Benvinguts (Símbol Editors), de Barroux.
"Ens ha agradat molt perquè ens ajuda a treballar el tema dels refugiats a classe, el recomanem tant per cicle mitjà com inicial. Té poca lletra i els dibuixos valen molt la pena. Va d'uns ossos, que un dia hi ha una escletxa al pol nord i se separen de la seva terra".
Wolfgang (extraordinari) (Columna), de Laia Aguilar.
"Es tracta d'un noi amb un coeficient intel·lectual molt alt, i veus les experiències que viu i com les viu, entres al seu món".
Escola Montsant d'Ulldemolins, cicle mitjà.
La iaia no hi toca (Birabiro Editorial), de José Ignacio Valenzuela.
"És una iaia que explica poesia als nens, com que els infants no acostumen a llegir poesia, a veure si amb aquest llibre els hi podem introduir".
Qui estima els vells? (Baula Edicions), de Ricardo Alcántara.
"És una col·lecció que mostra la vida quotidiana de la gent gran".
Escola La Plana de Vila-seca, cicle superior.
Podries (Edditorial Takatuka), de Joana Raspall i il·lustrat per Ignasi Blanch.
"Som una escola petita, i ens agrada molt treballar la poesia de Raspall".
Escola Sant Domènech de Santa Margarida i els Monjos, 6è de primària.
Rosa Parks. La lluita contra el racisme (Vicens Vives), Paola Capriolo.
"La protagonista és una dona, treballa el racisme, és un fet històric, i com amb el simple fet de no aixecar-se de l'autobús per deixar seure un blanc, una modista va fer una revolució. És un personatge tan important com Luther King, i a vegades és una mica desconegut. Els llibres també han de visualitzar les dones."
Foto: La Setmana
