Catorze recomana l'espectacle Les poetes baules. Emmarcat en el 23è Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, es farà el dimecres 25 d'octubre a les 20.00 a la Casa de cultura de Sant Cugat. L'acte parteix de vuit entrevistes, publicades al llibre Baules (on en trobareu un total de vint-i-una), que Marta Nadal va fer a Montserrat Abelló, Marta Pessarrodona, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Dolors Miquel, Bel Granya, Sònia Moll i Àngels Gregori. A partir d'aquí, Nadal i Anna Güell ens n'oferiran una tria de poemes. La voluntat és presentar un tapís de poetes referents del present més immediat que ens impulsen a construir un futur sòlid. L'entrada és gratuïta. Us mostrem un tast d’algunes de les moltíssimes reflexions que trobareu en aquest llibre.
«Aquesta és una de les coses que vaig pensar quan em vaig decidir a fer poesia: has d’escriure perquè, tal com tu veus les coses, ningú més no les pot veure. Per tant, la meva forma de mirar i de sentir és només meva, encara que els altres se la puguin fer seva de diferents maneres; per això, l’emoció d’un mateix s’hi ha de sentir», Montserrat Abelló.
«Amb aquell poema tan breu, i que em va costar tants anys d’escriure, “Colom a una finestra de Barcelona», busco precisament provocar el silenci: “Tenia exactament els teus ulls. Què volies dir-me?”. Això m’apassiona», Marta Pessarrodona.
«Jo no sé pensar sense escriure. Quan escric és com si allò que he formulat tingués un cos, com si es trobés fora de mi», Maria-Mercè Marçal.
«La música té la seva narrativa, la seva poesia, la mesura que ho regeix tot. Una mateixa substància pot curar o pot ser un verí, i un excés de bones imatges poètiques, en un poema, podria matar-lo. I tot plegat està relacionat amb el ritme, fins i tot el caos…», Cèlia Sànchez-Mústich.
«Tots els llibres de tots els escriptors són biogràfics. Tot el que escriu la Rodoreda és biogràfic. Biogràfic en el sentit que no pots escapar del jo. Però tota aquesta biografia per esdevenir literària i poètica ha de passar filtres. Si no, no parlaríem d’art, sinó de confessió o autoajuda», Dolors Miquel.
«Per a mi, el més bonic d’escriure és la descoberta que fas d’allò que no sabies que era dins teu. I el primer vers apareix en un moment de contemplació, com si te’l dictessin», Bel Granya.
«Quan escric poesia he d’anar al nucli del dolor, recorrent tot el camí fins a convertir-lo en poema, un poema que serveixi per a tothom, que pugui ressonar en els altres per l’experiència humana compartida que hi expresso», Sònia Moll.
«Amb el llenguatge poètic passa com amb la mort. De joves volem ser transcendentals. Escrivim sobre l’efecte de la pèrdua sense haver viscut encara l’experiència. En el meu cas, la millor lliçó que m’ha donat experimentar el dolor de la mort és l’enorme necessitat d’escriure sobre la vida», Àngels Gregori.
© Marta Nadal, 2021
© d'aquesta edició: Editorial Comanegra, 2021
