A la Diputació de Barcelona (Diba per als amics) estan de celebració: fan dos segles d’història. La Diputació de Barcelona és d’aquelles institucions que sempre es deixen veure en actes i espais importants, però sovint queda difós el paper que hi juga. Ara bé, que compleixi dos-cents anys d’història ja és un clar indicador que és una institució imprescindible.
Totes les diputacions són a escala provincial, inclosa la de Barcelona, la qual cosa vol dir que es fa càrrec de 311 municipis. Té cura de cada un dels ajuntaments d’aquests municipis ja sigui assessorant i coordinant institucions culturals i pedagògiques -teatres, biblioteques, museus, publicacions-, com bastint infraestructures i gestionant una pila d’equipaments. Molts petits ajuntaments tindrien la vida molt difícil, per no dir gairebé impossible, sense la seva respectiva diputació.
Explicar la història de la Diputació de Barcelona és pràcticament explicar la de la ciutat i part de la de Catalunya. Ens remuntem a la Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març del 1812. L’article 325 d’aquesta establia que “a cada província hi haurà una diputació anomenada provincial, per a promoure la prosperitat”. Així és com naixia la Diputació de Barcelona, constatada per l’acta de constitució firmada el 15 de maig del 1822 i que encara es conserva.
A partir de llavors, la Diputació de Barcelona comença a viure grans episodis històrics. Un dels primers és el Sexenni Democràtic (1868 - 1874), on pren una posició bàsicament política. És durant aquesta etapa que s’implementa per primera vegada el sufragi universal masculí. Més endavant, també passa a ser un pilar fonamental en la Junta de Salvació i Defensa de Catalunya. Arran d’això saltem conseqüentment a la irrupció del catalanisme (1875 - 1914), un moment d’esplendor per Catalunya on la Diputació no en queda al marge: aconsegueix grans fites com el restabliment del cos dels Mossos d’Esquadra o l’aprovació del pla de carreteres provincials. A més, és en aquest període quan Enric Prat de la Riba és nomenat president (1907 - 1917).
Una de les seves grans medalles és la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914), el màxim nivell d’autogovern del nostre país des del 1714. Aquesta era el resultat de la suma de les quatre diputacions provincials catalanes, que onze anys més tard es veu anul·lada després que Primo de Rivera hagués fet el cop d’estat (1925). Aleshores s’enllaça amb la II República (1931 - 1939), i a partir del segon any d’aquesta etapa, les diputacions són eliminades per l’arribada de la Generalitat, que hereta totes les seves funcions.
Aquesta revisió històrica ens deixa clar que un dia com avui és un dia de festa. Des de la diputació se celebrarà amb un fort impuls a la digitalització de l’Arxiu General i a la seva consulta telemàtica. Es publicarà un llibre centrat a les darreres quatre èpoques de prosperitat democràtica i, a finals d’any, amb la Xarxa Audiovisual Local, emetran un documental sobre aquests dos segles de vida. A més, es farà un acte de commemoració dominat per les quatre diputacions i el 22 de juliol se celebrarà la Jornada de la Fundación Democracia y Gobierno Local.
