La gestació subrogada i les granges de mares

Hi ha empreses dedicades a aquest negoci que ofereixen paquets prèmium

¿Es pot comprar tot? La gestació subrogada és una nova forma d’explotació dels cossos de les dones i converteix els nadons en mercaderies. Aquesta és la tesi que travessa El negoci dels nadons, d'Elena Crespi (Torelló, 1981), publicat per Raig verd. L'editora Laura Huerga ens ofereix 14 de les moltes idees que trobareu en aquest llibre.

Foto: Catorze

 

1. La gestació subrogada és el contracte que es fa entre una família que paga per un servei i una mare que accepta gestar el nadó que la família encarrega, amb una signatura de contracte i un intercanvi de diners que sobretot beneficia les empreses que s’hi dediquen.

2. De vegades es confon el dret a un embaràs i un part en les millors condicions possibles en el sistema de salut públic amb el dret a ser mare o pare. Drets i desitjos no són equiparables. No s’ha de confondre el desig de tenir canalla amb el dret a tenir-ne. Ser mare o pare no és un dret.

3. La gestació subrogada no pot ser un dret perquè vulnera els drets de terceres persones. Un cop iniciat el procés, la mare gestant no pot ni decidir ni canviar d’opinió, perquè signa un contracte pel qual renuncia als seus drets. La maternitat subrogada preveu mesures punitives a les gestants si s’alteren les condicions del contracte.

4. La gran majoria de dones gestants són dones pobres.

5. Tractada com un servei més, la gestació subrogada ofereix un catàleg de possibilitats per triar en el marc del mercat. Hi ha empreses dedicades a aquest negoci que ofereixen paquets prèmium i paquets low cost, així com descomptes especials de l’estil de les campanyes del black friday.

6. El negoci de la gestació subrogada no para de créixer: el 2022 va generar 12,97 milers de milions d’euros, el 2023, 15,76 milers de milions d’euros, i l’expectativa de creixement és tan alta que pel 2031 s’espera un volum de negoci de 74,63 milers de milions d’euros.

7. La gestació subrogada és legal en una minoria de països del món. Tanmateix, les empreses que s’hi dediquen als països on no és legal troben escletxes per oferir-la arreu del món. A Espanya, el registre mercantil sorprenentment recull l’existència de més d’una desena d’empreses dedicades a aquesta activitat.

8. Fins i tot s’han celebrat fires dedicades a la gestació subrogada, com la Surrofair, a Madrid el 2017, en un país on la gestació subrogada és il·legal. És com fer una fira sobre esclaus o tràfic de drogues deslocalitzat.

9. En alguns països s’obliga les mares gestants a conviure per poder ser controlades i confirmar que segueixen totes les normes del contracte que han signat. Són les anomenades «granges de mares», on es vulneren encara més drets humans. La majoria de les granges documentades i denunciades es troben a Ucraïna o a altres països exsoviètics, però també a l’Índia o a Tailàndia.

10. Les empreses que es dediquen a la gestació subrogada no informen mai la família contractant dels riscos per a la mare gestant i per al nadó. Per exemple, la inducció artificial del part en la gestació subrogada genera un risc més alt de part prematur, i això provoca l’aparició d’una sèrie de riscos per al nadó.

11. No és cert que l’embaràs i el part dels processos de gestació subrogada siguin fenòmens asèptics, com un tràmit que no deixa marca ni en la gestant ni en la criatura. Cada vegada es dona més importància a tot allò que fa la mare gestant durant la gestació: la música que escolta, que pugui estar tranquil·la i descansada, com és el seu entorn o el fet de parlar amb el nadó quan encara no ha nascut. Tot això s’obvia en el cas de la gestació subrogada i es manipula la mare gestant perquè no creï cap vincle amb el nadó.

12. El trencament del vincle maternofilial té conseqüències tant per a la mare gestant com per al nadó. Per al nadó, la negació del vincle impedeix també la lactància materna, la tècnica de pell amb pell amb la gestant o un part vaginal, pràctiques que s’afavoreixen en la resta de parts perquè se’n reconeix l’efectivitat i el benefici, sempre que no hi hagi complicacions o impediments.

13. En realitat, la gestació subrogada altruista és una excepció. En la gran majoria de casos hi ha un pagament encobert per a la mare gestant.

14. Hi ha una diferència clau entre l’adopció i la gestació subrogada: l’adopció vetlla pel benestar dels nadons, mentre que en la gestació subrogada prevalen els desitjos de la família contractant per sobre dels del nadó i de la mare gestant.


El reportatge que n'ha fet Eh!:

El negoci dels nadons

Publicat per Raig Verd Editorial
© Elena Crespi

Data de publicació: 21 de juny de 2024
Última modificació: 03 de setembre de 2024
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze