Redacció
Hi ha llibres que ens cauen a les mans com una esmena a la grisor. Obres que esdevenen un revulsiu a l’abatiment i que acaben esborrant el desencís provocat per lectures anteriors.
Això és el que passa quan deixes anar L’altra casa, de la canadenca Rachel Cusk, editat per Les Hores en català i Libros del Asteroide en castellà. Sents una veu i un somriure interior que diuen “era això”. Després de Seqüela, un relat desolador sobre el seu propi divorci, Cusk torna a l’escena literària amb una obra de ficció breu, on passen “poques coses”, però alhora hi passa tot.
Cusk posa veu a una escriptora de mitjana edat que decideix anar a viure amb el seu marit a una casa perduda als aiguamolls d’un indret imprecís. La narració comença fent un salt al passat, a quan l’escriptora vivia a París, i allà descobreix l’obra d’L., un pintor de renom amb l’obra del qual ella se sent plenament identificada. En el present, la protagonista ja ha deixat el seu primer marit, i la seva filla en comú, que ja és gairebé adulta, va a visitar-la a la casa dels aiguamolls. L., el pintor que havia conegut fa anys, ara està en hores baixes i accepta la invitació de la protagonista d’instal·lar-se durant un temps als seus dominis. La lectura ens gronxa subtilment i alhora va calant-nos la tensió que es genera entre la protagonista i l’artista. A banda de les comparacions –sovint massa evidents– entre el marit de la protagonista, Tony, i l’artista convidat, tres personatges més completen el cercle: la filla, Justine; l’acompanyant de L., Brett, i la parella de la seva filla, Kurt.
L’altra casa és una reflexió íntima sobre temes universals, com la relació entre l’art i la nostra percepció de la realitat, la mirada externa contra la mirada cap a un mateix; el decalatge que es genera en la llibertat entre homes i dones; els subterfugis de l'hospitalitat; així com els deutes que ens atribuïm en el vincle mare i filla. D’aquesta premissa en sorgeix un raonament precís sobre els marges de la individualitat i el gènere. Sobrevola el dubte de si la protagonista pot ser un alter ego de la mateixa Cusk. En tot cas, en resulta un monòleg intel·ligent des d’on ens arriba el ressò constant del malestar que provoca fer cap a la mitjana edat i seguir cercant el nostre lloc al món.
La literatura de Cusk requereix la nostra atenció, ens demana aprofundir en els matisos de cada frase. Cada paraula està pensada per ser allà on ha de ser i en la mesura exacta. Tanmateix, acabo al llibre amb un sentiment contradictori que no sé si és meu o de la protagonista: és feixuc viure així, volent passar desapercebuda i alhora demanar reconeixement i agraïment constant, com esperant la valoració definitiva de la nostra trajectòria. Però suposo que la vida ja és això, buscar sempre una nova oportunitat per fer-ho millor.
L’altra casa
© del text: Rachel Cusk.
© de la traducció: Àfrica Rubiés Mirabet.
© de l'edició: Editorial Les Hores, S.L.
Lectures acull textos sobre altres textos, lletres sobre lletres.
