Redacció
Foto: RaSeLaSeD
Llegim les cartes dels morts com déus desvalguts,
i tanmateix déus, car coneixem els fets posteriors.
Sabem quins diners no van ser mai retornats.
Amb qui es van casar a corre-cuita les viudes.
Pobres morts, morts enlluernats,
enganyats, il·lusos, maldestres previsors.
Veiem els gestos i ganyots fets a costa d’ells.
Cacem al vol la remor dels testaments estripats.
Seuen davant nostre, ridículs, com pastissets de mel
o bé corren a perseguir els barrets enduts pel vent.
El seu mal gust, Napoleó, el vapor i l’electricitat,
les seves cures suïcides de malalties guaribles,
l’absurd apocalipsi segons Sant Joan,
el fals paradís a la terra segons Jean-Jacques...
Observem en silenci els seus peons sobre el taulell,
sols que desplaçats tres escacs més enllà.
Tot el que havien previst s’ha esdevingut ben diferent,
o bé una mica diferent, és a dir: també ben diferent.
Els més devots de tots ens miren ingenus als ulls,
Perquè han comptat que hi veuran la perfecció.
(Un cas qualsevol, 1972)
