Redacció
Víctor Català, lleona de les lletres catalanes, va néixer a la vila marinera de l’Escala el dia 11 de setembre de 1869, amb el nom de Caterina Albert i Paradís. Els seus contes, al costat de Hoffmann, Poe o Kafka, són clàssics del gènere. Les seves novel·les són obres mestres. El seu teatre i la seva poesia no tenen tanta fama però són igual de bons: mestria de la forma i precisa intenció de la idea. De versos en va escriure tota la vida però només en va publicar dos llibres, Lo cant dels mesos (1901) i Llibre blanc (1905), de manera que la major part de la seva poesia resta inèdita. Va morir el 27 de gener de 1966 a la mateixa casa del carrer Major de l’Escala on havia nascut. Edicions Vitel·la ha fet reviscolar Lo cant dels mesos, acompanyant-los, cadascun, d’un dibuix d’Enric Casasses, que també n’ha escrit el pròleg. A banda, Ismael Dueñas i Abril Sanglas han convertit aquest poemari en un disc. Entrem, amb tots ells, a l'agost de Víctor Català:
Cant d'agost
VIII
Pels rostolls sense una espiga
tresca el ramat diligent,
i la formiga arreplega
lo gra que ha deixat la gent.
Sa collita luxuriosa
ha fet ja lo poderós.
Espigola, espigadora,
lo que deixen tos senyors!
Quan ells venguin ses quarteres,
pastaràs tu 'l pa afanyat;
ells lo menjaran de fleca
i tu 'l menjaràs de blat.
Quan ells rodin cercant metges
per guarir-se els païdors,
tu pla te’n podràs ben riure,
de la vida dels senyors!
Espigola, espigadora,
sense enveja al senyor teu;
que ell ha de pagar sos càstigs
i a tu't paga el treball Déu.
És per tu que l'Agost canta
son cant encoratjador,
lo cant que aconhorta al pobre
i que no sent lo senyor.
Lo cant dels mesos
