Redacció
Sylvia Plath va néixer el 27 d’octubre del 1932 a Boston i es va suïcidar l’11 de febrer del 1963 a Londres. El Colós va ser l’única obra poètica que va publicar en vida, un volum que va significar l’entrada majestuosa a la literatura d’una de les poetes més importants del món anglosaxó. Eumo Editorial i Cafè Central l'han publicat en una versió biligüe que inclou els poemes originals en anglès i la traducció al català de Núria Busquet Molist, guardonada amb el XV Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. En llegim el poema Medallion (Medalló).
Medalló
Vora la tanca amb una estrella i una lluna
gravades a la fusta pelada del taronger,
jeia al sol la serp de bronze,
inerta com un cordó de sabata; morta
però encara flexible, amb la mandíbula
desencaixada, en un gest tort,
i la llengua com una fletxa rosa.
Me la vaig penjar a la mà.
El seu ullet vermellós
cremava com una flama de vidre
quan la tombava cap a la llum;
tal com un cop, en partir una roca,
s'encengueren els trossos granats.
La pols li atenuava l'esquena ocre
com el sol deteriora una truita.
Tanmateix, el seu ventre mantenia el foc
sota la cota la malla,
les joies antigues cremaven
en cada escata opaca de la panxa:
l'ocàs, vist a través d'un vidre lletós.
I vaig veure larves blanques enroscant-se,
primes com agulles, en el morat fosc
on les tripes s'havien inflat, com si
estigués digerint un ratolí.
Com un ganivet, la serp era prou casta,
metall pur de la mort. El maó que li va llençar
l'obrer li perfeccionava el riure.
Versió original:
Medallion
By the gate with star and moon
Worked into the peeled orange wood
The bronze snake lay in the sun
Inert as a shoelace; dead
But pliable still, his jaw
Unhinged and his grin crooked.
Tongue a rose-coloured arrow.
Over my hand I hung him.
His little vermilion eye
Ignited with a glassed flame
As I turned him in the light;
Whe I split a rock one time
The garnet bits burned like that.
Dust dulled his back to ochre
Te way sun ruins a trout.
Yet his belly kept its fire
Going under the chainmail,
The old jewels smouldering there
In each opaque belly-scale:
Sunset looked at through milk glass.
And I saw white maggots coil
Thin as pins in the dark bruise
Where his innards bulged as if
He were digesting a mouse.
Knifelike, he was chaste enough,
Pure death's-metal. The yardman's
Flung brick perfected his laugh.
El colós
© The Estate of Sylvia Plath, 2008. Faber and Faber Limited. Published by arrangement with Casanovas & Lynch Literary Agency S.L.
© de la traducci´ó: Núria Busquet Molist, 2019.
© del pròleg: D. Sam Abrams, 2019.
© d'aquesta edició: Cafè Central / Eumo Editorial
