Foto: Projecte Hamza
"Quan un noi deixa l'escola, no només hi perd ell, hi perdem tots". Amb aquestes paraules ha començat Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de l'Hospitalet del Llobregat, la seva intervenció al seminari web organitzat aquesta setmana per presentar dues iniciatives, anomenades projectes transformadors, per combatre l'abandonament escolar prematur a través de la generació de noves oportunitats educative i de l'esport. Avui dia, a Catalunya, aproximadament un 17% dels joves abandonen l'escola, una xifra alarmant i que se situa molt per sobre de les mitjanes europees. La Diputació de Barcelona vol posar fil a l'agulla per abordar aquesta problemàtica que fa anys que preocupa les institucions, i que evidencia que encara queda molta feina per fer en matèria de desigualtat social juvenil.
I, per què aquesta relació estreta entre abandonament acadèmic i lleure? L'Aina Tarabini, doctora en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora en diversos grups sobre educació i política social, assegura que "l'abandonament estudiantil prematur és un dels problemes estructurals del sistema educatiu català". Tarabini ha explicat que la decisió d'abandonar l'escola no es produeix de la nit al dia i que, en la majoria dels casos, és un procés d'acumulació. Els joves que abandonen l'escola sovint manifesten malestar i una desvinculació emocional amb el que representa l'ambient escolar. Per aquest motiu, el lleure juga un paper important a l'hora de generar oportunitats i confiança perquè els joves se sentin motivats, bons estudiants i més còmodes a l'escola. Tarabini també ha reivindicat que l'abandonament estudiantil cal disminuir-lo, especialment, a partir de la creació de polítiques socials de caràcter local. Una idea que també ha reforçat la presidenta de la Diputació de Barcelona, que ha definit que les propostes presentades sorgeixen de pensar que "cal actuar des de la proximitat i el treball en xarxa".
Per aquest motiu, el seminari en línia també ha comptat amb la participació participació de l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, i els alcaldes de Granollers i de Montornès del Vallès, Josep Mayoral i José Antonio Moreno, respectivament. "No coneixem cap procés de mesures amb visió global de país que dibuixi les línies de ruta cap a on avançar. I per això és imprescindible abordar la problemàtica impulsant els governs locals i dialogant entre nosaltres", ha assegurat Josep Mayoral, alcalde de Granollers. Mayoral ha parlat de la desigualtat a l'hora d'accedir a activitats extraescolars i creu que "tenim un problema greu en enfrontar el lleure com un element de segregació. En sortir de l'escola, la Laura se'n va a dansa i l'Anna a cuidar dels seus germans. Fa temps que això passa i estem posant una tireta petita a ferides profundes de vint centímetres".
Primera proposta: "Joventut esportiva, societat activa"
La primera de les dues estratègies presentades per la Diputació de Barcelona consisteix a incorporar la figura d'educadors i educadores esportius als serveis d'atenció municipals. Els objectius de la seva tasca son acompanyar els adolescents i joves (d'entre dotze i divuit anys) en la definició i realització d'activitats de caràcter esportiu, lúdic i saludable, amb propòsits inclusius i innovadors. La proposta pretén posar l'accent en l'activitat física no només en equipaments educatius, com els patis de les escoles i els instituts, sinó també en espais públics: parcs, places, platges, boscos, etc.
David Escudé, diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona, ha explicat que pretenen abanderar que "l'esport és una eina que va molt més enllà de l'activitat física i de la competició", tot i que assegura que un dels principals objectius de la proposta és "disminuir el sedentarisme". També ha afegit que desitgen "posar en valor la seva funció educativa i afavorir la generació de projectes de vida en equitat, sense exclusió".
Segona proposta: "Noves Oportunitats Educatives 4.10"
Els diputats d’Educació i Joventut, Alfredo Vega i Javier Silva, han presentat la segona proposta, que neix amb la voluntat d'implementar un suport tecnològic que vertebri i universalitzi la informació de la població jove (d'entre setze i vint-i-quatre anys) a escala local. Amb aquesta eina i l'emmagatzematge de dades que facilita, es vol facilitar als ajuntaments el disseny de polítiques públiques per al jovent, i d'aquesta manera, reduir el risc d'abandonament escolar prematur i millorar l'equitat educativa a través d'una resposta amb el focus posat en els joves més vulnerables.
La proposta reforça l'objectiu de la Diputació de Barcelona de fomentar la socialització i l'autonomia dels joves amb el seu entorn social, en clau municipal. El projecte Noves Oportunitats Educatives 4.10 ja s’ha iniciat en fase pilot a set municipis i a un consell comarcal de la província de Barcelona, amb el propòsit de comprovar com funciona l'eina tecnològica de suport. Posteriorment, el projecte es faria extensiu a la resta de municipis del territori.
"Gràcies al bàsquet vaig arribar a la universitat"
El seminari també ha comptat amb la participació de Hamza Driouich, un jove de vint-i-quatre anys resident al Masnou. La seva experiència exemplifica a la perfecció el poder de l'esport com a eina de motivació del jovent en una etapa tan crua com l'adolescència. En Hamza ha explicat que, durant l'etapa d'educació obligatòria, el seu comportament a l'escola i a l'equip de bàsquet on jugava eren totalment diferents. Mentre que en el primer ambient no s'hi trobava còmode ni confiat, ni tampoc se sentia part d'un col·lectiu, jugar en un equip esportiu el motivava i el feia sentir que "formava part d'una família". Quan van dir-li que si no aprovava els estudis no podria seguir jugant a bàsquet, tot va canviar. I, tot i que els mestres primer van dir-li que no creien que pogués treure's el batxillerat amb èxit i després van assegurar-li que anar a la universitat no era una bona opció per a ell, en Hamza ha aconseguit graduar-se en Economia.
Amb dinou anys, el jove va engegar Projecte Hamza, una iniciativa de bàsquet al Marroc, el país d'origen de la seva família. El projecte, que compta amb la intervenció de la Federació Catalana de Bàsquet i l'Ajuntament del Masnou, facilita material esportiu al Marroc, amb l'objectiu de promoure el bàsquet com un mètode de formació diferent, on es prioritzin els valors esportius, més enllà dels escolars. "L'esport, a diferència del sistema educatiu actual, fa que tothom sigui important. No hi ha invisibles, tothom forma part d'un grup, encara que hi hagi persones més importants o talentoses que altres, tothom suma", explica Hamza. "Dins d'aquest equip, no importa el teu nivell econòmic o l'origen dels teus pares, s'esborren les diferències".
Durant la sessió de presentació dels projectes de la Diputació, en Hazma ha volgut posar èmfasi en la importància dels mestres i els formadors en l'etapa juvenil perquè assegura que ell, a l'escola i a l'institut, va arribar a sentir-se "molt sol i poc acompanyat"."Els mestres han d'entendre les peculiaritats dels alumnes, com fan els entrenadors amb els jugadors. No li pots demanar a una persona baixeta que lluiti un rebot amb una de molt més alta o a dos jugadors que corrin a la mateixa velocitat quan un és clarament més ràpid, però sempre els has d'ensenyar a lluitar. Des de la meva experiència puc dir que això, a l'escola, no sempre passa".
Foto: Projecte Hamza
