Ves-te’n a casa amb les teues barbes brutes i el teu xiclet. Ves-te’n
a casa amb els teus polls i les teus lladelles, ets fals, tot és fals.
Duus els dòlars ben amagats. Somrius darrere les teues ulleres, que
no et fan cap de servei. Ves-te’n a casa, mesquí, amb la teua novel·la.
Ves-te’n a casa, al teu Watergate, al teu merder, a Nixon. No tornes
a Eivissa la blanca, a Mallorca. No ens fas cap falta. Ves-te’n,
ves-te’n a la CIA. No et volem. No et volem veure amb la teua indiferent
mirada per damunt dels nostres cossos, els nostres dies, la nostra pobresa.
Oh!, fills de la gran USA. Perquè hi haurà un dia que no podrem més
i llavors ho podrem tot; perquè arribarà un dia que no et permetrem
esperar als nostres aeroports amb els peus bruts damunt la tauleta,
mentre beus eucarísticament el teu refresc, la teua coca. Ves-te’n,
ves-te’n d’una vegada i no tornes mai més. Ves-te’n i no tornes
amb els mariners. Ves-te’n d’una vegada, oh!, fill de la gran USA. Ves-te’n.
“Versos per a Jackeley”, Obra Completa nº 7, 1982.
