Que la tarda em retorni l'emparança

Veuria novament que tot és fàcil,/ perquè el real s'avé amb els meus afanys

Autor Redacció

Foto: Lulu Lovering

 

¡Y de pronto la tarde se
acordó de sí misma y
me quitó su amparo!

Pedro Salinas

 


Que la tarda em retorni l'emparança
en aquest lloc que és ple d'altres instants!
Que hi pugui barrejar tanta tendresa
nova i alhora vella com la tarda
després de creure que ella m'evitava.
Veuria novament que tot és fàcil,
perquè el real s'avé amb els meus afanys,
i l'amic que ara truca per telèfon,
i l'espera de veure aquells ulls blaus
dominar el gran vestíbul del teatre,
i les remors familiars del vespre
(el licor on el glaç es va fonent)
i l'escalfor dels palmells, que no hi fóra,
si no hi hagués la suma dels contactes,
i la veu dels qui aprenen coses noves
rere parets que amb mi viuen i moren.
Voluntat de conquesta, intensitat
que té en compte maneres desiguals
de fondre's amb les coses, d'estimar-les,
si les tardes no ens prenen l'emparança.

Data de publicació: 29 de juliol de 2017
Última modificació: 09 de setembre de 2024
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze