Arriba l'estiu i volem que tingueu llibres per aprendre i distreure-us a la platja i a la piscina. És per això que sortegem dos lots amb aquestes dues propostes (editades per Ara Llibres):
* Jugada mestra!, de Júlia Cot, Tomàs Fuentes i Manel Fontdevila, és un quadern de jocs per posar a prova el teu nivell d’expertesa sobre Catalunya. La matèria primera són els personatges, les curiositats i les tradicions que poblen el nostre país. Un quadern per riure i riure’ns de nosaltres mateixos: hi ha des de mots encreuats amb les expressions de Josep Lluís Núñez, exercicis numèrics amb les escandaloses xifres de Rodalies i aprenentatges, dibuixos i acudits amb tertulians, tuitaires, polítics, escriptors i músics.
* A La llengua catalana, d'Elisenda Pineda amb il·lustracions de Kap, repassa en clau d'humor tots els embats que ha hagut d'afrontar el català. La Norma, una noia que l’any 1982 es va entestar a aconseguir que el català fos cosa de tots, ara té 55 anys i és una mare divorciada i molt enfeinada que ha transmès la preocupació per la llengua a les seves filles. La Norma veu que tota la feinada que va fer se n’està anant en orris, però la seva filla agafarà el relleu per acompanyar-nos en aquesta esbojarrada història del català. Un recorregut des del segle XVIII fins a l’actualitat, ple d’il·lustracions inèdites però també d’imatges mítiques com els cartells per reivindicar l’escola catalana, els de la segona república o els primers programes de tv3.
Per participar-hi teniu diverses opcions. La primera, per les xarxes socials: a través d’aquest post d’Instagram i Twitter; i la segona, apuntant el vostre mail a l’opció que us oferim al final de la peça. Com més mètodes de participació utilitzeu, més possiblitats tindreu de guanyar. N'anunciarem els guanyadors el 10 de juliol. Les guanyadores són @LauraAntonG (via Twitter) i @Casanovasgine (via Instagram).
Un fragment de La llengua catalana:
Això que llegiran a continuació també vol ser seductor, engrescador, motivador. Parlar català és una feina que hem de fer nosaltres,
no la podem posposar, perquè perseverar en aquesta lluita va de saber-se reconèixer en el món, de respectar el llegat de les nostres
mares, de sentir-se d’un lloc.
Facin servir el català dels seus pares, emprin dites i refranys, recuperin la parla de la seva terra, filin paraules en desús, enriqueixin els seus coneixements i comparteixin-los amb els altres, no tinguin por de ser i siguin sense vergonya!
I si, per aquelles coses que té la vida i el destí del catalanoparlant, es troben amb algú que els increpa per parlar la seva llengua a casa seva, no oblidin mai les paraules d’un savi que digué:
«Los catalanes tenemos un idioma propio, que es el catalán, que viene de les Homilies d’Organyà, que son una especie de sermones antiquísimos —mucho más antiguos que El Quijote, que no te digo que no esté bien, pero tan bien, tan bien, tampoco está—. Luego tenemos un movimiento arquitectónico propio que es el modernismo, que lo presentaba todo un poquiiito torcido con flores y señoras onduladas y cuyo máximo representante es Gaudí, que de bueno que era, pues mira, lo van a hacer santo. Y luego, lo que sí que tenemos es más vocales que vosotros. Tenemos a, Ә, e, è, i (solo tenemos una, es una lástima), ò, o y la u. Y después está lo del seny i la rauxa. El seny sería lo equivalente a la razón y la rauxa pues lo que equivale a la locura, lo tenemos por separado y junto, todo en uno, ¿me entiendes lo que te quiero decir? ¡Fíjate si tenemos cosas! Yo entiendo que jode, ¿eh? ¡Pero es lo que hay!».
Josep Lopes, Plats bruts
Una de les proves que trobareu a Jugada mestra!
