Un jove va al carrer de Petrixol a prendre xocolata i una noia l'apunyala. Aquest fet Joan-Lluís Lluís l'explica de cent vint-i-tres maneres a Xocolata desfeta, el llibre que va publicar el 2010 i que ara ha reeditat Animallibres, acompanyant-lo d'il·lustracions de Mar Padilla. «Xocolata desfeta és una declaració d’amor a la llengua catalana», diu l'escriptor a la introducció. «És una obra exclamativa per dir que aquesta llengua pot fer-ho tot, que es presta a tot i a tots. I que mentre la fem servir, mentre la torcim, la pleguem i despleguem, mentre intentem portar-la als límits, i mentre ho fem des del seu geni propi, tot és possible.» I és que, com també explica, el català és una «llengua que dia rere dia rep interferències de la llengua espanyola, fins al punt que el seu vocabulari, la seva sintaxi, les seves frases fetes cada vegada més semblen calcats del país veí, en un procés que pot acabar sent mortífer.» Us convidem a tastar aquest llibre servint-vos-en catorze cullerades. I us animem a gaudir de la xocolatada que es farà el dijous 9 de novembre a les 19.00, a l'espai culturista Sendak, amb la presència de l'autor i de la il·lustradora, i també de l'editor, Jordi Martín Lloret.
1. Relat
Com cada primer dijous de mes, anava a prendre una xocolata desfeta al carrer Petritxol. Però no vaig poder anar més lluny de la botiga de paraigües del número disset, ja que una noia em va aturar, amb l’aire malhumorat. Era força bonica, duia els cabells llargs i negres i una arracada al nariu esquerre. Va cridar: «Jo també soc de Cassà de la Selva!» i, sense deixar-me
temps per contestar, va treure un ganivet de la seva bossa i va clavar-me’l a la panxa. Em vaig despertar dos dies més tard, a l’hospital. Prop meu, un policia d’uniforme semblava vigilar-me. La seva primera pregunta va ser: «Somreia, mentre us apunyalava?».
2. Monosílab
Un cop al mes vull llet amb suc bru al cor de l’urbs. Faig cap lla, mes no puc car ve un crit (ix prop del cau dels pals amb tel per dir no al moll). Un ser molt bell –du pèl llarg i fosc, un pic d’or al nas…– té un bram: «Ca…!», i no sé què més. Amb un ast a la mà em fot un cop al pap, i soc mort.
3.Aforismes
«Entre l’últim dimecres d’un mes i el primer dijous del mes següent, em sento sempre amb ganes de no despertar-me. Per sort, la resta del temps, dormo».
«Si, a Casablanca, Humphrey Bogart begués xocolata desfeta al bar, algú es recordaria d’aquest film?».
«Cada cop que penso en un petritxol em pregunto: en què collons estic pensant?».
«Si els meus pares m’haguessin criat en una botiga de paraigües, hauria estat en un país en què no plou mai».
4. Ausiàs March
Així com cell qui no té pus amics
e tot lo jorn jau sens moure lo cap
àvid només d’allò que jamés sap
perquè los mots ja no són null delit,
ne pren a mi, quan pels carrers deserts
de Gandia ranquege sens desig
car ja no puc al carrer del Petrig
tastar lo vi que occeix lo destret.
5. Josep Pla
3 de març. – Sempre m’han agradat els dijous. M’agraden en la proporció exacta al que em desplauen els caps de setmana, que no són res més que fàbriques d’avorriment i de monotonia. Per això les passejades per la Rambla en diumenge poden ser autèntiques desfilades d’éssers desesperats, que vessen tedi i amargor. És justament per aprofitar el punt àlgid de la setmana que tinc per costum, almenys una vegada al mes, d’acompanyar Alexandre Plana al carrer de Petritxol, on viu una tia seva que prepara una xocolata desfeta realment extraordinària. Mai no he estat llaminer, però, quan és acompanyat d’una conversa agradable, l’aroma flonja que es desprèn d’aquelles tasses calentes és capaç de despertar-me les ganes de viure.
6. Gènesi
Al principi, Déu va crear el cel, la terra i el dijous. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà i l’Esperit de Déu planava sobre el dijous.
Déu digué:
–Que existeixi la xocolata.
I la xocolata va existir. Déu veié que la xocolata era bona, i barrejà la xocolata amb la llet. Déu va donar a la xocolata el nom de Xocolata Carlemany, i a la llet el nom de Llet Nostra.
7. Himne nacional
Xocolata, triomfant,
soc ben ric de devorar-te!
Un dijous de tant en tant
a Petritxol vull tastar-te!
Cop de punyal!
Cop de punyal, donzella traïdora!
Cop de punyal!
8. Gospel
Oh, Pare Déu, amb Tu matinaré
Sí, i trastejaré
Per tots els carrers del Teu reialme
Estrets o amples
I Seràs per a mi com cacau amb llet
Un xic desfet
I la fam mai més no em farà patir
Prou de patir!
Cor:
Oh, Pare Déu, ja no faré cas de les malvades
Que volen endur-se’m cap a les fosques selvades
De l’Infern
Etern
9.Editorial
III. Entrevista a l’autor
–Joan-Lluís Lluís, bona tarda!
–Bona tarda.
–I bona tarda als nostres oients. Parlem avui de la impressionant novel·la de Joan-Lluís Lluís, Xocolata desfeta, que és un llibre que pot espantar pel seu gruix, sí, perquè té més de mil pàgines, oi?
–Sí.
–Doncs sí, però no us espanteu, perquè és una novel·la ab-so-lu-ta-ment apassionant, ja ho veureu, sí, és un veritable tour de force, com diuen en francès, oi?
–No ho sé, diria que és una novel·la.
–Sí, doncs una novel·la trepidant que comença aquí mateix, a Barcelona, concretament al carrer Petritxol. Una primera pregunta, doncs: per què al carrer Petritxol? I per què has dedicat vint-i-vuit planes, les he comptades, a fer-ne la descripció?
–Necessitava un carrer, per què no aquest?
10. Infantil
jo el meu pare es com jo li agrade mol la xoculate! Cuan va al bonpeu sempre en compre per totom, aixó esta bé perquè els pares de les mebes amiges no ho fant pas aixó. a vegades, el dissapte a la tarde anem tots quatre a menjarne: jo el meu pare la meva mare i en miquel peró l’altre dia i a agut un problema i el meu pare ha anat a l’ospital. el que va passà és que a vegades i va tot sol a menjà xocolate, també sobre tot el dijous però no sè per què, no mu ha explicat aixó i la mare tanpoc però l’altre dia i va anar tot sol i va tenir un probleme. era al carer Pertixol, que és a costat de la catredal que és allà que anem el dissapte tots cuatre quant surtim a passejar. magrada molt aquet carré i sobre tot hi a una botiga que magrada molt és la botiga de parallges i ni ha de molt bonics per surtir quan plou. el meu pare algu el va atacr i va teni molt de mal a la panxa per qué el va atacà una dona peró no sé per qué per què el meu pare no es dolen.
11. Rossellonès
Com cada primer dijous del mes, me n’anavi a penre una xicolata calenta al carrer dels Agustís. Mes vai pas poguer anar més lluny que el magatzem de parapluges del numero desesset,
perquè una minyona me va aturar, amb l’aire enratjat. Era crana amb els seus cabells llargs i negres i el seu penjant al nariu esquerre. Me va dire: «Jo tabé sun de Pesillà de la Ribera», i sense me deixar el temps de li respondre, va fer sàller una ganiva del seu sac i me la va plantar al ventre. Me vai despertar dos dies emprès, a l’espital. Al meu costat hi teniï un gendarme que semblava que me vigilava. La seua primera qüestió va sere: «Somreia, mentre vos despiusellava?».
12. Políticament correcte
Respectant escrupolosament l’ordre alfabètic dels dies de la setmana, aquella vegada tocava al primer dijous del mes de ser el dia en què anava a prendre una xocolata desfeta, elaborada amb cacau d’una plantació de Guatemala que practica l’agricultura sostenible i el comerç just sota els auspicis d’una Organització No Governamental que garanteix als productors un preu mínim de venda i els permet així ser actors del seu propi desenvolupament social. Aquest cacau era barrejat amb llet de producció ecològica transportada des de l’Alt Urgell amb camió emprant exclusivament carburant vegetal, la qual barreja era escalfada amb foc de llenya de les fagedes cooperatives del Ripollès.
13. Extraterrestre
Com cada primer dijous del cicle trijupiterià, anava a prendre una dosi hiperdèrmica de xocolata desfeta, coneguda popularment al meu planeta com a Encara Rai, perquè és l’únic aliment de la Terra que val la pena tastar (i que, com s’hauria d’ensenyar a les escoles, va valdre a aquest planeta de no ser destruït l’any 432PG1-99, durant els tres primers quarters de la Guerra InterEspina, ja que els capitostos dels exèrcits oposats eren llaminers d’aquest aliment). Així, doncs, havia aterrat de nit a la pista N37 (coneguda pels autòctons com a Kam-9) i seguint el protocol havia disfressat la meva nau individual de seient de la tribuna presidencial.
14. Vulgar
Me cago en la puta mare que va inventar els dijous! Recony de burros, se m’inflen els pebrots d’haver d’anar a empassar-me mig litre d’una fastigosa xocolata desfeta que sembla
merda líquida en aquell carrer Petritxol dels collons que hi fa tant humit que la pixa se’t torna com un cigró! I n’hi ha que dirien que tinc sort d’anar-hi només un cop al mes. Que
es fotin! Aquell dia, doncs, mecagondena, m’atura un tros de mala puta, una pelafaves que remenava el cul per allà i tot d’una me vol tocar els pebrots!
Xocolata desfeta
© Text: Joan-Lluís Lluís, 2010
© Il·lustracions: Maria Padilla, 2023
© d'aquesta edició: Animallibres
