Anna Freixas
Al llibre Jo, vella (editat per Ara Llibres) Anna Freixas, escriptora i professora d'universitat jubilada, ens convida a viure la vellesa amb plenitud i llibertat. I fa una mirada crítica, feminista i amb molt de sentit de l’humor a l’última etapa de la vida. Us oferim el capítol en què parla del que encara avui és un tabú: el desig a la tercera edat.
Velles sense regles
«M’encanten els vibradors; t’estalvien molt sexe ximple.» Anne Heche
Un capítol especial en el procés de fer-nos grans el constitueix la relació eròtica, amb nosaltres mateixes i amb els éssers objecte del nostre desig sexual.1 Aquest tema es troba —juntament amb els diners— en el lot de les assignatures pendents en l’edat gran i també constitueix un dels secrets més ben guardats. Malgrat la creença popular que es tracta d’un assumpte de més o menys hormones —perquè tenim incrustada la idea que la menopausa actua d’àngel exterminador—, altres circumstàncies i pensaments influeixen i marquen la nostra vivència eròtica personal. Començant, per exemple, pel paquet de limitacions socials, creences personals i estereotips culturals que hem anat fent nostres al llarg de la vida i que neguen, censuren i fins i tot ridiculitzen la sexualitat en la vellesa; tots ells inhibeixen el nostre desig i ens fan creure que això que sentim és inadequat a la nostra edat.
Diversos contextos limiten i constrenyen la llibertat, la pràctica i el desig sexual a mesura que ens fem grans. El més important de tots és el fet de tenir o no tenir parella i, per descomptat, en tots els casos, el tipus de parella que ens acompanya. Aquest no és un tema poc important, perquè per a les dones de totes les edats un dels elements més importants per a la satisfacció sexual resideix en la qualitat de la relació amb la parella. El tracte, la demostració d’afecte, la comunicació, la confiança són condicions sine qua non per a la implicació i el benestar eròtics. Sense bon rotllo, res de res.
No tenir parella dificulta en gran manera la fluïdesa i les oportunitats d’activitat sexual en fer-nos grans, per diverses raons; algunes de caràcter personal i altres per les reticències inherents a una societat que castiga la manifestació del desig per part de les dones, especialment a la vellesa. Tot i que tenir una parella de llarga durada, en aquests temps de longevitat persistent, també comporta les seves martingales. En una relació de molts anys pot ocórrer que a poc a poc el programa sexual disponible ofereixi poques sorpreses i que el dia a dia hagi pansit qualsevol emoció passional. Els vincles de llarga durada solen suposar una limitació en termes d’activitat sexual, però també gaudeixen d’un plus en termes d’afectivitat i aliança que les fa robustes i incombustibles —en el millor dels casos, és clar.
Un inconvenient important per a l’eròtica heterosexual sènior poden ser les dificultats pràctiques de la parella a mesura que envelleix i, sobretot, el fet que alguns companys poden ser bastant poc estimulants, la qual cosa no tan sols afecta la passió, sinó que acaba amb qualsevol il·lusió quotidiana, que ja és mala sort. Aquest tipus de relacions també poden veure’s afectades per la mala salut (pròpia o de la parella). Amb aquest menú no és estrany que iniciar una nova relació sexual en la postmenopausa generi un estímul intens en el desig, l’autoestima i la satisfacció sexual. Almenys durant un temps.
Altres aspectes exerceixen un efecte tèrbol sobre el nostre desig i disponibilitat per a l’inici o el manteniment d’una eròtica estimulant a la vellesa; per exemple, el mandat cruel de la bellesa —els elements bàsics de la qual són la joventut i el pes— que constitueix un deureimpossible a mesura que envellim i que es troba a la base del disgust de les dones amb la seva imatge corporal, de la dificultat per a l’acceptació d’un cos transformat i els límits que això imposa per a la pràctica sexual. Altres elements que impedeixen la soltesa i l’interès eròtics són l’estrès, el cansament i les preocupacions (feina, família, responsabilitats), que fan de les seves. En algunes relacions al llarg del temps es produeix un decreixement gradual de la importància del sexe, malgrat que va poder ser un element de gran valor en altres moments de la vida. Això no necessàriament ha de suposar un drama. En molts casos, aquest procés pot donar pas a iniciar unes relacions més amistoses, sensuals i serenes i menys estrictament sexuals, de gran satisfacció emocional. És un fet real que altres pràctiques com l’abraçada, les carícies, la conversa, la companyia o la complicitat poden oferirnos una nova i agradable perspectiva sobre el plaer.
En definitiva, tenir parella o no tenir-ne, el tipus de parella, la salut, la llibertat interior i la disposició personal cap a les relacions afectivosexuals són els elements que determinaran la possibilitat de gaudir d’una vida sexual satisfactòria a l’edat gran. Continuem sent dones interessants i completes després de la menopausa, encara que sovint no sembla que ens ho creguem. Tampoc hi ajuda la societat heterosexual, que es desinteressa sexualment de les dones postmenopàusiques i els facilita poques oportunitats per establir una nova relació amb algú que resulti prou atractiu i suggeridor per animar-se a posar en marxa la cerimònia sexual, festeig inclòs. Perquè si una cosa tenim clara és que no ens implicarem en relacions de les quals ja sabem o imaginem el programa complet (quina llauna).
La pràctica sexual més satisfactòria i sostinguda és la masturbació. D’aquesta tampoc en parlem ni, és clar, en fem gala amb les nostres amigues. L’autoerotisme practicat amb regularitat i imaginació suposa un espai de benestar indiscutible en l’eròtica femenina que no requereix la concurrència de ningú més; contribueix a l’alliberament de tensions, ajuda a agafar el son i és valorada com una important pràctica de salut. A totes les edats, ep!
A més, actualment en el mercat es poden trobar nombrosos artefactes per a qui individualment o en parella desitgi estimular la seva sexualitat. En aquests temps el que s’emporta la palma és el succionador que està fent estralls en les relacions: diligent, actiu i, el que és millor, sense complicacions posteriors. Un perill i un repte per a les parelles. Aquí t’espero. Són també de gran interès els aparells que faciliten els exercicis de Kegel per enfortir el sòl pelvià, tan necessaris, i que també contribueixen a la irrigació de la zona i l’obtenció de plaer a la carta.
Per a les heterosexuals iniciar-se en una relació amb una altra dona a la vellesa és una cosa progressivament satisfactòria, encara que sovint inexplorada. No resulta fàcil esbrinar i reconèixer les emocions en aquest terreny, donat el pes que el mandat de l’heterosexualitat té en la nostra ment i la nostra pell. Si exercim la nostra llibertat disponible i no tanquem la porta a aquesta possibilitat, podem descobrir espais de benestar fins ara insospitats. Sorpreses de la vida.
De la mateixa manera que a mesura que ens fem grans anem tenint més control del nostre dia a dia, de les nostres emocions i desitjos, en l’espai de l’eròtica la possibilitat de ser agents de la sexualitat pròpia, actuant com a éssers sexuals en primera persona, suposa un element central per a la satisfacció. Ser capaces de dir que sí, de dir que no i de suggerir, proposar i orientar sobre els camins del nostre plaer implica una complicitat d’enorme valor. Tot això pot veure’s facilitat si trenquem el silenci al voltant de la sexualitat i la dificultat que històricament hem mostrat per parlar-ne. Un assumpte que queda en standby mentre anem avançant sense pressa però sense pausa cap a la normalització de la sexualitat sènior.
En la reflexió feminista sobre la sexualitat hi ha una reivindicació de la diversitat i la llibertat en la satisfacció sexual. Ara apliquem una mirada obliqua a l’eròtica, per observar-la des d’altres llocs en què puguem trobar benestar. Del zero a l’infinit.
Un tema important quant a la sexualitat se situa en la vida a les residències, on es tracta les persones grans com si fossin éssers les manifestacions sexuals dels quals han de ser reprimides perquè es consideren inapropiades, inadequades, pecaminoses i perverses. Si això és per regla general la norma institucional —no escrita, però que es compleix rigorosament— per a les escaramusses heterosexuals, quines possibilitats té una persona homosexual de manifestar i posar en pràctica els seus desitjos en una residència on es parteix de la presumpció que l’heterosexualitat és la norma, encara que també estigui censurada i fins i tot prohibida? Tal com estan les coses, crec que ha arribat el moment que les residències comencin a fer una reflexió integral sobre l’eròtica en la vellesa, incloent-hi el dret a la diversitat de sexualitats com un element de salut de les persones que haurà de ser respectat i fins i tot estimulat en aquests espais, d’acord amb l’interès de cada persona. I, de passada, ja va sent hora que les filles i fills aparquin la seva repulsa per la manifestació sexual dels seus progenitors i es plantegin no interferir-hi ni aliar-se amb la direcció de la residència, i procurin, per contra, posar els mitjans perquè qualsevol manifestació d’interès per viure sigui encoratjada i respectada.
Inspiracions
* Reconcilia’t amb la teva imatge corporal i amb la transformació del teu cos. Facilitarà la trobada eròtica.
* Revisa les idees culturals que limiten la teva eròtica. Identifica el teu desig, anomena’l, legitima’l i posa’l en pràctica. Si et ve de gust.
* Dona’t permís per experimentar noves vivències sexuals.
* Una escaramussa sensual/sexual no ha de suposar que hagis d’adoptar la teva aventura. Cada un/a a casa seva i…
* Disposa d’un espai íntim, agradable i confortable per estar sola o acompanyada, sense interferències ni esglais.
* Millora la capacitat de negociació amb la parella i, sobretot, la comunicació sobre el que t’agrada, el que rebutges i el que t’agradaria canviar.
* Atreveix-te a suggerir.
* Comparteix amb altres dones les vivències de la teva sexualitat. Parla’n.
* Gestiona la teva sexualitat en primera persona.
* Exigeix que es respecti el dret a la teva intimitat. No deixis que la puritana prole et reprimeixi. Només faltaria.
* No t’inquietis per no tenir desitjos sexuals. També es viu bé sense haver d’organitzar la parafernàlia de la trobada.
* Sempre ens quedaran el succionador i els aparells que treballen la musculatura i entretenen: eficaços, ràpids, fidels i sense mals rotllos. Estan sempre a punt.
1. Per a una informació més detallada i àmplia sobre el tema de la sexualitat en l’edat gran: FREIXAS, Anna. Sin reglas. Erótica y liberdad femenina en la madurez. Madrid: Capitán Swing, 2018.
© Dels textos: Anna Freixas, 2023
© De la traducció: Lurdes Serramià Fruns
© D'aquesta edició: Ara Llibres
