Redacció
Foto: Catorze
1: LA CARA DE LA MORT (ANY 247)
Busca la immortalitat, fill meu.
Busca la immortalitat, fill meu.
—Mira'm bé, fill meu, mira'm a la cara.
Amb llavis trèmuls i ulls humits, el príncep Zhao Zheng va obeir. Tot i que només tenia tretze anys, havia vist molts homes agonitzant, al camp de batalla i a les execucions militars.
—Això que veus, Zhengú, és la cara de la mort, la qual a partir d'avui ha de ser el teu enemic principal. —El rei va sentir una punxada al pit i es va retorçar entre estossecs.— Quina paradoxa que, abans d'enfrontar-te a la mort cara a cara, l'hagis d'escampar per tots els racons de... Fill, per arribar a ser un Ésser Veritable, el primer pas és conquerir els altres regnes i esdevenir el primer emperador de la Xina. Després... —Un altre espasme i un altre carrell de tos.
Quan el rei Zhuangxiang havia caigut malalt, segons els rumors per haver begut aigua infectada, el príncep Zhao Zheng havia remogut cel i terra amb l'ajuda del poderós regent, el marquès Lü Buwei, per trobar metges, remeiers, bruixots i sanadores que el poguessin curar. Però en el millor dels casos només aconseguien alleujar-li la tortura que li corrompia les entranyes i li esqueixava l'esperit.
—Me n'aniré molt aviat amb els avantpassats. Llavors tot serà teu, Zhengú —li havia dit el rei, que l'anomenava així des que era un caganer.
—Digue'm què et cal, rei pare, i aixecaré totes les pedres, arrancaré tots els arbres i sacrificaré tots els animals fins que ho trobi.
El rei Zhuangxiang va ranejar al ritme d'una rialla sense vida, probablement l'última.
—No diguis bestieses, fill meu. El que jo necessito no és dessota ni a dins de cap pedra, cap arbre ni cap animal.
—On ho he d'anar a buscar, doncs?
—Només els savis, alguns savis mestres de savis, saben si existeix de debò... Podria ser una rondalla d'aquelles amb què els estudiosos barregen la realitat del món mortal amb imatges de mons que nosaltres desconeixem.
El metge reial, que el monarca havia fet sortir de l'estança juntament amb Lü Buwei i la reina mare, Zhao Ji, va gosar entrar remarcant que sa majestat necessitava descans. Però el príncep Zheng, sense ni mirar-lo, li va llençar l'orinal del malalt amb tanta punteria que el va encertar al rostre; el metge es va retirar empastifat de femta aigualida i líquids viscosos, i amb mitja dotzena d'esquerdills de ceràmica clavats a la pell.
—Fa uns anys, a la ciutat de Wu, vaig conèixer un savi que, a causa d'un naufragi afortunat, havia anat a espetegar a unes illes remotes, perdudes en la immensitat dels oceans al sud-est de l'illa Thai... —El rei moribund va tenir un tercer atac de tos que amenaçava de desmembrar-lo, però va seguir abans que l'interrompés el príncep afligit, a punt de tenir-ne un d'angoixa.— Afirmava que en aquelles illes havia conegut una tribu que, gràcies a una menja màgica secreta..., aconseguia vèncer les fronteres de la mort.
—Però no seré pas a temps d'anar-hi i tornar per salvar- te! Vull dir que...
—Vols dir que ja puc comptar les hores per batecs. —Va amollar un estossec fort i ressec, com un drac dins una cova, i va escopir un grumoll de sang dins la copa d'or que li va acostar el príncep, més que sol·lícit, desesperat.— Massa tard per a mi, segur, però... per a tu no.
—Digue'm què és d'una vegada. Ho trobaré encara que hagi de vendre el teu tresor!
—Calla, calla... Si es pogués comprar amb riqueses...
—I després d'un accés de nàusea i convulsions que va angoixar el príncep fins a tallar-li l'alè, aterrit per si al capdavall no arribava a descobrir la clau d'aquell misteri, el rei Zhuangxiang va murmurar:— Busca la immortalitat, fill meu. Busca-la sense treva fins que la trobis.
El primer emperador i la reina lluna
© Jordi Cussà Balaguer, 2020.
© de la imatge de coberta: Dani Torrent, 2020.
© dels mapes: Maria Padilla, 2020.
© d'aquesta edició: Editorial Comanegra, 2020.
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
