Els dimarts de la iaia Lola

 
Al llibre Els dimarts de la iaia Lola la poeta Sònia Moll i l'il·lustrador Joan Turu ens expliquen la història d'una àvia que és tota una referent per als seus nets, que és capaç fins i tot de volar, i que no renuncia a viure la seva vida, sinó que estima una altra àvia. Aquest llibre és un homenatge a aquelles dones valentes que, dues generacions enllà, ens han obert les finestres del món per ensenyar-nos què és la llibertat.
 
Avui torna a ser dimarts. I des de fa un mes, el dimarts és el dia que la iaia Lola surt de casa ben vestida i perfumada, i ningú no sap on va. Duu sempre el paraigua groc, tant si plou com si fa sol, el barret d'ala de papallona i el mocador blanc nuat al coll. Abans de sortir, fa un petó als bessons, es mira al mirall del rebedor, somriu i es col·loca bé els cabells, ondulats i blancs com la neu.
La iaia Lola s'atura quan arriba a la plaça de l'ajuntament. Es treu el mocador blanc, l’agafa per les quatre puntes, fa espetegar els dits i tot d'una la tela s’infla com si fos un paracaigudes. La iaia Lola comença a enlairar-se i vola pels terrats i entre les cases com si ballés un vals.

La Valentina i en Miquel tornen a casa resignats. Avui tampoc no han pogut esbrinar on va la iaia Lola els dimarts a la tarda. "Jo de gran també vull volar!", diu la Valentina al seu germà. 
A l'hora de sopar, la iaia Lola els parla de Valentina Tereixkova, la primera dona que va viatjar a l'espai. 
"Anava amb una nau que es deia Vostok 6", explica la Lola, "i va fer 48 voltes al planeta Terra!".
"I encara surt a volar per l'espai?", pregunta la Valentina, emocionada.

"No, ja no. Ara ja és gran", respon la Lola, divertida. La Valentina se la mira fixament i li diu: "Vols dir que les iaies no volen?"

La Lola riu i li pica l'ullet.   

Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.