Clara Ballart
«A aquest poemari en seguiran d'altres, n'estic segura, perquè la poesia és en ella una llengua que es tornarà a imposar com a únic mitjà possible de dir alguna cosa, en algun altre moment de l’esdevenidor. Ara cal entregar-se al present fluid, a l’acció revolucionària de la lectura. L’aigua entre les coses (Pagès Editors) s’articula des d’una paradoxa en el retenir d’una fluïdesa vital que s’escola. Hi trobem, així, un cant a la vida quan aquesta ha estat ferida per la pèrdua i la seva violència. [...] La veu poètica hi torna, reviu, reescriu, repensa. Aprenem d'aquest jo que és ple de significació i transcendència, perquè entre les coses més corpusculars hi passa o hi ha passat la fluïdesa de l'aigua, que reviu i ofega alhora, però que és l'únic present.»
Ho escriu Meri Torras Francès al pròleg de L’aigua entre les coses, el primer poemari de Clara Ballart (Barcelona, 1995), amb què va guanyar el 37è Premi de poesia Miquel Martí i Pol. La voluntat de l'autora amb aquesta obra, explica, és immortalitzar de la manera més sincera les seves primeres vegades en aquesta gran feina de fer-se gran i fer les primeres passes per poder fer les paus amb la mort i les absències inexplicables. El presentarà el dijous 17 de novembre, a les 20 h, a la Fundació Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, acompanyada dels integrants de les Tertúlies de poesia del Casino de Vic. Aquest és un dels actes previstos per a les Jornades Miquel Martí i Pol d'enguany. Us n'oferim un poema.
Solstici
En tres batecs de cor t'he vist saltar
des del marge al camí amb les mans plenes.
En tres batecs de cor com en sis síl·labes
déus t'han vessat el sol sobre els cabells.
Eres l'exhalació dels camps de blat
amb el somriure murri de la fruita
que en arribar l'estiu era tan madura
que tots dos serem nespra fent l'amor
i tindrem dits de nespra i llavis xops
enganxosos de sucre i del record
del salt en tres batecs del meu nen lladre
que s'enduu primaveres entre els dits
i m'aboca impacient a l'estiu boig
que s'escapa rabent com fem nosaltres
entre el rostoll i el camp segat –al mar.
En tres batecs de cor tot s'ha acabat
(tot el que coneixia, el que estimava)
i en el meu curt eclipsi tot reneix
quan de sobte els teus ulls de platges blaves
em provoquen la vida i em retornen
al plaer verge i simple dels dos nens
que busquen les granotes, cullen nespres,
i es banyen despullats i de la mà
en un present de foc i de revetlla.
© del text: Clara Ballart Lladós, 2022
© del pròleg: Meri Torras Francès, 2022
© d'aquesta edició: Pagès Edicions, SL, 2022
Pots comprar L'aigua entre les cosesa través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
