L'home elefant

Va morir a l'hospital desnucat a causa de l'enorme pes del seu cap

Autor Enric H. March
Foto: Catorze


A l’Edat Mitjana els mercats atreien equilibristes, funàmbuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles, joglars, bufons, actors, músics, zíngars que feien ballar l’os i endevinadores del futur. En alguns casos s’hi exhibien nans, gegants, dones barbudes, siamesos o hermafrodites, que es consideraven "fenòmens humans".

Tots ells són els protagonistes de Barcelona. Freak show, un llibre escrit per l'historiador Enric H. March i coeditat per l'Ajuntament de Barcelona (dins la col·lecció Barcelona, ciutat i barris) i Viena Edicions, que mostra la història de les barraques de fira i dels espectacles ambulants que hi havia des del segle XVIII fins al 1939. Us convidem a conèixer un dels casos que hi explica: el de Joseph Merrick (1862-1890), conegut com l'Home elefant, que patia "la síndrome de Proteus, una malaltia genètica polimòrfica". I us oferim el tràiler de la pel·lícula que en va fer David Lynch i un recull d'escenes de l'obra de teatre en què David Bowie es va ficar en la pell d'aquest personatge.
 

Fotografia del cos de Joseph Merrick, l'Home Elefant («Death Of The "Elephant Man"», British Medical Journal, vol. 1, núm. 1529, 19 d'abril de 1890 / Autor desconegut)

Nascut a la ciutat anglesa de Leicester, Merrick va anar a escola fins als dotze anys i va fer de venedor ambulant d'articles de la merceria del seu pare fins als disset, quan el gremi de venedors li va revocar la llicència per la mala imatge que oferia. Després de viure durant quatre anys en un asil, es va posar en contacte amb la fira ambulant de Sam Torr i després amb la de Tom Norman. Merrick va ser feliç en aquell ambient i l'èxit de públic a les exhibicions va ser esclatant tant a les ciutats com a la capital, Londres, però les autoritats britàniques clausuraven l'atracció allà on anés, la qual cosa el va empènyer a marxar al continent, el juny de 1886, seguint un empresari circense italià, Ferrari, que el va explotar i robar, i a finals d'aquell mateix any el va acabar abandonant a Brussel·les. De tornada a Londres, va ingressar al Royal London Hospital, on va estar a cura del metge Frederick Treves, que ja s'havia cuidat d'ell l'any 1984 durant la primera estada de Merrick a la capital, i li va dedicar un capítol a les memòries que el doctor va publicar l'any 1923.

David Bowie va protagonitzar el musical The Elephant Man (1979), de Bernard Pomerance, i el director nord-americà David Lynch va dirigir la pel·lícula L'home elefant (1980). Totes dues obres van ajudar a recuperar no només el Merrick fenomen de fira sinó la biografia d'una persona intel·ligent, dotada d'una gran sensibilitat, apassionada per la literatura i hàbil malgrat les limitacions físiques, que es van anar agreujant amb els anys, fins que va morir a l'hospital desnucat a causa de l'enorme pes del seu cap. El Royal London Hospital conserva l'esquelet de Merrick, una mostra dels seus cabells i objectes personals, com la gorra amb vel amb què es cobria el cap i la cara.


El tràiler de la pel·lícula que en va fer David Lynch:


Escenes de l'obra de teatre, escrita per Bernard Pomerance, en què David Bowie va fer d'Home elefant:

 

Retrat de Joseph Merrick, l'Home elefant, cap al 1889 (autor desconegut).

Barcelona. Freak show

© 2021 Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona per a aquesta edició
Viena Edicions és un segell del Grup Enciclopèdia
© del text: Enric H. March
© del pròleg: Xavier Theros

Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.

Data de publicació: 10 d'octubre de 2022
Última modificació: 04 de novembre de 2024
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze