Redacció
El primer terç del segle XX no només va ser convuls pels seus esdeveniments socials i bèl·lics; també ho va ser per l'eclosió de la mecànica quàntica, una teoria científica que xocava amb la física clàssica, determinista, i que afirmava que "hi ha un element d'atzar genuí en cada acte d'observar". En l'exposició Quàntica, del CCCB, ens preguntàvem si la relació entre la quàntica i l'art era possible. Si les obres de l'exposició ja n'eren la prova, ara, els textos de diversos autors i imatges que trobem en el seu catàleg, editat per la Diputació de Barcelona i pel CCCB, ho acaben de confirmar. Dels textos que reuneix, llegim 14 reflexions del que hi ha escrit José Ignacio Latorre.
Foto: Run
1. Val la pena entrar en la mecànica quàntica amb ulls de nen, sempre àvids de meravellar-se. Abandoneu falses veritats que anquilosen els comportaments i la reflexió. Els prejudicis són autoritaris, no accepten crítica. Dicten l'incorrecte com a ineludible.
2. El camí que segueixen els humans per anar eliminant prejudicis és lent, però ferm. Una a una, cau cada falsa veritat. En just contrapès, un a un, els principis milloren, es refinen.
3. La mecànica quàntica se sustenta en principis que causen admiració a la ment humana. En continuem dubtant, els posem en qüestió. Això és el que exigeix el mètode científic. [...] Ara com ara no hem trobat cap fissura en la teoria quàntica i això ens deixa perplexos.
4. Heu sentit alguna vegada científics parlant de ciència des del cor? Dubten. Assumeixen la seva humilitat, les seves limitacions. [...] Poques vegades aconsegueixen entendre alguna cosa de veritat, un fet profund i nou. És un instant sublim.
5. El primer gran pas que fa la mecànica quàntica és sorprenent. Parteix d'un fet ineludible. Al món del que és més petit, quan intentem mesurar alterem el que mesurem. Les partícules del món atòmic i subatòmic són tan lleugeres que qualsevol intent d'analitzar-les les pertorba d'una manera incontrolable.
6. La mecànica quàntica descriu la informació d'un sistema. Per exemple, ens diu que un electró té una certa probabilitat de ser en un lloc. Potser hi és, potser no hi és. No tenim cap més opció que la de treballar amb fets que no són segurs. A les nostres equacions hi haurà incertesa. Ens hem d'endinsar en una altra idea molt especial: la informació pot estar en una superposició d'opcions.
7. La meva vida té rituals. Cada matí, d'una manera irreflexiva, agafo la meva motxilla negra i surto de casa. Arribo al garatge i deixo la jaqueta, els llibres, totes les meves coses al maleter. [...] Engego el cotxe i al cap d'uns minuts m'assalta el dubte. M'he descuidat la cartera? La veritat és que no recordo si me l'he deixat a casa, o si és al maleter. En el meu passat hi ha dues històries possibles. [...] En mecànica quàntica, hem de considerar totes dues opcions.
8. En alguns textos es diu que el gat [de Schrödinger] és viu i mort alhora. Això no és correcte. La informació de què disposem sobre el gat és coherent amb totes dues opcions i, per tant, les hem de considerar totes dues de la mateixa manera en la descripció del sistema.
9. Dir que la mecànica quàntica vaticina probabilitats, no certeses, és admetre que la ciència no prediu d'una manera absoluta el que s'ha d'esdevenir. Això no és així en el món clàssic. Si veiem venir un asteroide contra la Terra, sabrem predir amb certesa tota la seva trajectòria fins que ens destrueixi. [...] De manera clarament oposada, la mecànica quàntica nega el determinisme de la física clàssica.
10. Hi ha un element d'atzar genuí en cada acte d'observar. A l'univers hi ha aleatorietat intrínseca. No va quedar fixat a l'origen dels temps que avui vostè llegiria aquest text.
11. A les cartes que [Albert Einstein] va intercanviar amb Max Born s'hi troba repetidament la idea que «Déu no juga a daus en l'àtom». Per a Einstein, l'univers ha de seguir lleis deterministes; per a la mecànica quàntica, no. Els experiments han donat la raó a la mecànica quàntica.
12. Només tenim dret a parlar d'informació. Mesurar afecta el que es mesura. La mesura comporta atzar. Entre mesures, l'evolució és determinista. Són frases breus que impliquen un canvi aclaparador de manera de pensar. La mecànica quàntica ha sigut –i és– atacada, qüestionada, negada, acusada d'incompleta i incorrecta. Però continuem sense trobar ni un error petit a l'edifici quàntic.
13. Einstein no va quedar mai satisfet, les seves paraules són inequívoques: «La mecànica quàntica és impressionant. Però una veu interior em diu que encara no proporciona una comprensió final. La teoria prediu molt, però no ens acosta als secrets del Vell».
14. Potser [la quàntica] tan sols és una teoria efectiva que ha fet el seu servei a la humanitat durant un temps. Si aquest fos el cas, només hi ha un camí per descobrir maneres noves de descriure la naturalesa: especular.
Quàntica
© Mónica Bello / José-Carlos Mariátegui
© Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
© Diputació de Barcelona i CCCB
© Dels autors dels textos (Mónica Bello i José-Carlos Mariátegui, José Ignacio Latorre, Hans-Jörg Rheinberger, Marcelo Gleiser i Nell Tenhaaf) i dels propietaris de les imatges, 2019
Rescatant el meu propi cadàver (un conjunt altern d'esglaons per a l'ascens a la foscor), de Julieta Aranda
La teoria hologràfica de l'univers de la història de l'art (THUTOAH), 2018, de Suzanne Treister
La teoria hologràfica de l'univers de la història de l'art (THUTOAH), 2018, de Suzanne Treister
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
