Una closa felicitat és ben bé del meu món

Darrere aquesta porta visc,/ però no sé/ si en puc dir vida

Autor Redacció
El poeta Salvador Espriu va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners i va morir el 22 de febrer de 1985 a Barcelona. Al disc Espriu en pròpia veu (Picap) s'han recuperat les gravacions en què  l'escriptor recitava poemes seus i s'hi ha afegit la guitarra de Toni Xuclà. Una combinació que no podia estar més ben brodada.


Darrere aquesta porta visc,
però no sé 
si en puc dir vida. 
Quan al capvespre torno
del meu diari odi contra el pa
(no saps que tinc la immensa 
sort de vendre'm
a trossos per una pulcra moneda
que arriba ja a valer
molt menys que res?),
deixo a fora un vell abric, l'esperança, 
i m'endinso pel camí dels ulls,
pel buit esplai on sento, 
enllà, el meu Déu, 
sempre enllà, més enllà de falsos
profetes i de rares culpes
i del vell neci emmalaltit per versos
disciplinats, com aquests d'ara, amb pintes
de fosques marques que l'alè dels crítics
un dia aclarirà per a la meva vergonya.
Sí, em pots trobar, si goses, 
darrere el glacial no-res d'aquesta
porta, aquí, on visc i sento
l'enyor i el crit de Déu i sóc, 
amb els ocells nocturns de la meva solitud, 
un home sense somnis en la meva solitud. 
 

 

Foto: Keith Ewing

Data de publicació: 22 de febrer de 2018
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze