Vint-i-u de desembre

I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor

Autor Redacció

Foto: Barbara W


Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
 
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d’amors i d’altres coses...


 

Llengua abolida


 © Maria-Mercè Marçal
 © Edicions 62
Data de publicació: 21 de desembre de 2021
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze