XV virtuts dels llibreters decents (amb perdó)

Sou, amics, “traficants de droga literària”.

 

Ja sabeu: he buscat la felicitat arreu però només l’he trobada en un racó, llegint certs llibres.

 

La literatura respira malament. Té febre sovint. Però continua respirant. El llibreter —com fa Vallard, el llibreter de Pierre Pejú—, s’asseu a l’espona del seu llit i la vigila.

 

Sabíeu que no ordenar els llibres per ordre alfabètic és una manera de ser antiamericà? (Ho explica  Lewis Buzbee en un llibre meravellós sobre llibreters Una vida entre llibres: la primera vegada que va venir a Europa, durant els anys 80, les llibreries estaven classificades per editorials. Després, totes van copiar el model americà i es van passar a l’ordre alfabètic.)

 

De l’ordre també en parla Jordi Trieu i Remeneu, pseudònim del llibreter i editor Àngel Millà en un llibret molt divertit que es diu Cent consells del llibreter decent*. A la coberta hi diu que aquests consells han estat

 

 

I això és el que Trieu i Remeneu diu de l’ordre:

 

 

N’heu de ser tant, de sensibles, com Firmin, aquella rata de llibreria inventada per Sam Savage, que es menjava un tros d’enciam i li feia gust de Jane Eyre.

 

Sobretot, sigueu sensibles amb els pobres autors vius, que som de mira’m i no em toquis, i recordeu:

 

 

Heu de consolar els clients que acaben d’adonar-se que en tota la seva vida no tindran temps de llegir-ho tot, pobrets.

I, sobretot, aquest clients postmoderns i atabalats perquè tenen massa coses per llegir. Mentida, ja ho diu Jaume Cabré: qui vol trobar temps per llegir, en troba. És qüestió de prioritats.

 

Heu de saber que

 

 

Sabíeu que alguns dels llibres més prohibits a Estats Units són els de J. K. Rowling i Judy Blume?

 

Sabíeu que a Estats Units existeix una llista de temes prohibits per a lectors joves, feta pels editors, entre els quals hi ha les drogues, el sexe, la religió... i les piscines?

 

Perque això no passi a casa nostra us tenim a vosaltres. I també per explicar als pares i mares (sobretot a les mares si fa no fa de la meva edat) que hi ha vida, vull dir llibres, més enllà d’Enyd Blyton.

 

Tots sabem que

 

 

Per què no, en un dia republicà com el d’avui, en què un rei ha plegat i un altre encara no ha vingut.

Cito Sagarra** i fins i tot l’esmeno, quin atreviment, quan diu que

 

 

I que bonic que seria

Fer-lo en una llibreria!

 

A les llibreries es fomenta la lentitud.

Per això són aliades dels cafès. “El cafè és un pretext social per deixar-ho tot per més tard”, com va ensenyar-nos Ralph Hattox.

 

Això per sobre de tot! Perquè

 

 

 

 

 

 

Ja ho va dir Palau i Dulcet, llibreter barceloní, a les seves memòries:

 

 

Quin remei, oi? Però sempre optimistes i alegres, això sí.

 

 

Però aquí ens teniu,

Quinze anys després

Vius i de festa, llibreters!

I PER MOLTS ANYS!

 
(Pregó pronunciat durant la festa dels XV Premis Llibreter del 18 de juny del 2014)