No sé si amb això de ser un poc periodista i un poc escriptora arriba un moment en què la pell se’t fa dura i pots tolerar millor les negatives. Per ara, jo les tolere fatal. Veig que m’entra un correu de resposta a una idea de novel·la amb un missatge que no comença precisament amb so de pirotècnia i als dos segons estic amagada baix d’una manta i amb els ulls plorosos.
Aquesta vegada m’ha passat amb un projecte que fa anys que vull desencallar. És una de les meues ambicions, potser la més grossa: fer la novel·la definitiva per a ridiculitzar determinat tipus d’homes. En concret, el que jo havia pensat és narrar les peripècies d’un grup de companys de faena que tenen fama, privilegis i estatus i que, al mateix temps, aparellat a tot això, arrosseguen una bona carretada de misèries masculines. I el que jo havia pensat és el següent.
Són quatre homes, periodistes. Carlos, Jaime, Arturo i Wences. Treballen junts en un dels programes esportius més exitosos i reconeguts del panorama radiofònic espanyol.
Carlos és un dels històrics de la professió. És de la generació del baby boom dels anys seixanta, està casat i té cinc fills. Alguna vegada ha protagonitzat episodis polèmics com quan, en directe, va fer befa d’una persona que vivia en la més absoluta pobresa. Tot i aquestes eixides de to, des de l’empresa no li retreuen gairebé res perquè la dedicació de Carlos és absoluta i compta amb la simpatia de l’audiència. Part de l’evolució del personatge està en el fet que durant més de tres dècades ha ignorat per complet la seua dona i els seus fills.
Jaime és un clixé amb potes. Casat en primeres núpcies amb la mare dels seus fills, un dia abandona aquesta primera esposa perquè s’enamora d’una companya periodista més guapa i més jove. Amb la nova nòvia fa viatges a llocs exòtics i comparteix fotos a xarxes amb xiquets negrets com si fora un explorador de principis del segle XX. També protagonitza alguna polèmica. Per exemple, durant una entrevista en un exitós programa d’entreteniment reconeix que no sap a quin curs van els seus fills.
Amb Arturo em vaig voler recrear més. També casat, té cert èxit amb les dones i de tant en tant l’aprofita. Un dia s’embolica amb una seguidora del programa i eixa vida de seductor que porta anys gaudint se li comença a complicar. La jove amb la qual s’ha embolicat pareix que desenvolupa una espècie d’obsessió cap a ell i el persegueix. Com que Arturo li deixa clar que la seua relació no anirà a més, l’amant perd l’oremus i intenta apunyalar l’esposa d’ell.
Enmig de tot això, el personatge de Wences és el que fa detonar tota la trama. A causa d’alguns deutes que ha contret principalment amb el joc, durant un temps demana diners prestats als seus companys. Però Wences no els explica la veritat. Avergonyit, el que diu és que està molt malalt i que li han proposat participar en un tractament experimental que té un cost elevat. Carlos, Jaime i Arturo ingressen bons sous i no dubten en ajudar-lo, però un dia descobreixen que tot és mentida i se senten estafats.
Bàsicament, aquesta seria la història. Fa unes setmanes li la vaig fer arribar al meu editor i, després de rumiar-s’ho, el dimarts passat em va contestar això:
«Emma,
Com va això? M’ho he estat mirant i no sé si m’acaba de funcionar. Crec que la història és molt recargolada i els personatges apareixen massa estereotipats. Val que pot haver un que siga un porc, l’Arturo o el Wences, i que a través d’aquí es poden estirar totes les peripècies. Però tots no poden ser així d’impresentables, no és creïble. Sincerament, no dona ni per a pel·li dolenta de sobretaula.
Crec que ho pots treballar molt millor. Al final els lectors et valoren que siguis honesta i aquí no ho estàs sent, has volgut abocar massa bilis en ridiculitzar aquests homes.
Truca’m si vols, podem mirar com li fas la volta a tot el que no funciona.
Abraçada,
R.»
I ací estic des que em vaig recompondre d’aquest correu. Intentant que els meus personatges masculins s’allunyen de la cruel caricatura a què jo els havia sotmès i puguen guanyar la veracitat necessària perquè la història funcione.
"Beneïda sou vós" és una secció en què Emma Zafón parla sobre feminismes, masculinitats i models relacionals.
