Està molt bé legislar les ganes que puguem tenir les dones de participar en relacions sexuals amb homes, però hi ha un entorn on massa vegades el "bueno vale" es rep com un "sí, i tant, en tinc moltes ganes, xaval", i d'aquesta circumstància se'n diu parella. Fins i tot, parella on tot va perfecte. Estan superbé.
I per si al paràgraf anterior no ha quedat clar, qui cedeix la ferida és la senyora i el de l'estoc és el senyor. Parlaré, doncs, de certes parelles heterosexuals.
Tinc la sort de tenir amics homes amb parella dona de llarg recorregut que m'expliquen coses. Amics que les passen putes perquè van calents com teies i les seves dones no volen follar. I quan follen, ells són (sub)conscients que els estan fent un favor. Un favor de merda per a les dues bandes. Ell descarrega esperma i tensió, i ella respira perquè "no hi ha millor orgasme que quan notes que ell ejacula, perquè saps que tens, com a mínim, una setmana de tranquil·litat". Això passa.
Amics homes que, després d'anys de pidolar plaer físic, s'arriben a plantejar tenir una amant més o menys fixa que els asseguri sexe a canvi de res. I l'amant fixa sol ser una dona més jove i soltera —cada vegada que es troben, ell creua els dits perquè a) ella no s'enamori i/o b) no es quedi embarassada— o bé una dona casada que ja està farta dels moviments previsibles dels malucs del seu marit. I no pas sense patiment. Per les dues bandes. "És que m'estic tornant boig, perquè no li vull fer això, però ja no sé què fer". Jo tampoc sé què dir-te, perquè follar quan no en tens ganes però estimes profundament l'home amb qui no vols follar és un tràngol que no desitjo a ningú.
"Quan som al sofà mirant una pel·li, tinc moltes ganes de posar-li el cap a l'espatlla i acariciar-lo, però no ho faig" perquè sempre es pensa que aquells gestos no tenen entitat per si mateixos, sinó que són un preludi del sexe espectacular que vindrà després. I no. Només vol posar-li al cap a l'espatlla i acariciar-lo, perquè posar-li al cap a l'espatlla i acariciar-lo ja és una cosa que no necessàriament ha de portar a res més que "estic molt bé aquí amb tu mirant una pel·li i et dic que t'estimo".
I ara reprenc fugaçment la figura de la dona casada que hem quedat que de vegades accedeix a fer d'amant de l'home casat perquè està cansada del sexe amb el seu marit. Pensem-hi.
Jo no sé quina solució pot arribar a tenir, tot això. No sé si n'hi ha. Parlar-ne, anar a teràpia, ara pringues tu i ara pringo jo, jo què sé, bullshit. Alguna cosa està mal plantejada i no sé quina és, vaig dir a l'últim sopar amb amigues. "Tu rai, que no estàs casada i si no vols, no folles". Sí, pensem-hi.
