Una dona normal del carrer

Al malson jo anava pel carrer i allò que saps que passarà alguna cosa dolenta, com a les pel·lícules, que segons la música ja saps si farà por o no, tot i que moltes vegades fan trampa i posen una música d'espantar-se i després no passa res, però gairebé sempre funciona i si ha de fer por, pum, música més alta i així: txun-txun-txun, de por, saps?, i als somnis és ben bé així però sense música, saps que passarà i va passar, que jo anava pel carrer i primer anava sola, que ja és bastant estrany perquè jo no vaig mai sola, i de cop apareixen al meu costat els pares, un a cada mà, i això no va ser tan estrany perquè quan els pares van de la mà, jo em fico al mig i els agafo i anem els tres, sempre, i al malson vaig pensar que si estàvem els tres ja no podia passar res dolent, però igualment hi havia alguna cosa a l'ambient que em deia que no em podia despistar.
 
Llavors va sortir una dona del terra, com si fos un arbre, i dic això perquè la dona no tenia peus, estava enganxada, no sé com dir-ho, com si tingués arrels i no peus, les coses dels somnis són difícils d'explicar, però era més o menys això, que no tenia peus sinó arrels i per això la faldilla llarga que portava li tapava les cames i no podia veure res, però la resta del cos era normal, una dona normal del carrer, però als malsons no passen coses normals, així que va dir, Joana, el meu nom, i va començar a repetir-lo una vegada i una altra, Joana, Joana, i de vegades allargava les vocals, Joaaanaaaa, sobretot la a, com per fer por, com els fantasmes, i nosaltres tres corríem ràpid, i crec que això ho vaig somiar perquè al matí vam fer una cursa i vam quedar els últims. Vam començar a córrer però els peus no anaven com havien d'anar, i la dona normal del malson venia darrere i una por que no t'imagines. Al final m'agafava pel braç i començava a estirar i a estirar, per robar-me de la meva família.
 
Vaig estar-me una estona amb els ulls oberts quan em vaig despertar espantada i ho vaig fer perquè moltes vegades si torno a adormir-me de seguida, el malson segueix per on l'he deixat, com quan poses pausa, saps?, i vaig estar mirant el sostre per entretenir-me i deixar que el malson passés de llarg. Quan vaig tornar a tancar els ulls, vaig somiar la cosa que més m'agrada somiar, que és tenir una germana, i va passar el que més m'agradaria que passés: que anàvem els tres plegats a l'hospital, a la mare li posaven les llavors que s'han de posar a la panxa perquè hi creixi una germana i ja només calia esperar una mica per no estar mai més sola a l'habitació.

"Els fills dels altres" és una secció de contes de Jenn Díaz on hi ha pares, mares i fills.