Tot aquest soroll

Trepitjar els primers dies de març amb una hora i mitja de concert sostenint-te l'esquena perquè no caiguis. Perquè caminis les hores d'aquest aniversari sense que torni la nàusea i puguis taral·lejar avui les cançons d'ahir, que s'han convertit en cançons de demà i de sempre. Trepitjar març amb dits dintre els meus dits, amb la teva abraçada, el seu missatge, el vostre somriure. Trepitjar març amb tu de nou, com si res, com si no. I totes les cançons d'abans, també, síl·laba a síl·laba en els meus llavis mentre ella les canta –vull despertar demà i deixar-te d'estimar. Que sàpigues el moment exacte en què se m'eriça la pell, i em busquis la mà per dir-me que ets aquí. La tendresa, ja ho vam dir, no és mai massa. Potser no vam dir tendresa. Potser no.

*text publicat al blog La vida té vida pròpia

"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.